Oriol Mitjà contra ell mateix
El Procicat fa la roda de premsa i resulta que, mira tu, les cues de gent esperant la firma de l’autor per Sant Jordi han fet que torni a pujar la corba de contagis. Sí, sí, malgrat la distància i el gel hidroalcohòlic, malgrat la mascareta i la desinfecció de llibres, no s’ha pogut evitar que repuntin els ingressos de malalts de covid per culpa de la gentada al carrer en cerca del llibre i de la rosa. La culpa, doncs, és dels autors i dels seus editors, que no van poder o voler evitar aquell bany de masses controlades. Tot el que no va passar després de Setmana Santa, passa ara després de Sant Jordi.
Al programa de ràdio d’actualitat, passada la ressaca i els balanços, sens dubte optimistes, per al sector, volen parlar de la polèmica. ¿S’hauria hagut d’evitar el Sant Jordi, com deien alguns tertulians? ¿No s’hauria hagut d’evitar, com deien alguns altres? En faran un debat. Convidaran un epidemiòleg i també un dels autors més venuts, perquè facin un cara a cara. Des d’una banda, la de la ciència, i des d’una altra, la de la cultura, hauran d’aportar les diferents visions del fenomen. Amb autocrítica i amb visió de futur.
La productora del programa busca a l’agenda el nom d’un epidemiòleg que els pugui explicar que no, que no s’haurien hagut de fer cues, que les cues –sobretot si hi ha gent gran– són perilloses. L’Oriol Mitjà és l’home perfecte. S’explica bé i a més a més és crític amb tot el que sigui posar gent junta. Ara només li cal buscar un dels autors més venuts. Ja ho té. Trucarà a l’autor de A cor obert. Relat de tot el que he viscut, un llibre prologat per la Júlia Otero. És l’Oriol Mitjà.
Empar Moliner és escriptora
