L’ossa bilingüe

És possible que us hàgiu fixat en un anunci de joies Tous que aquests últims dies s’està emetent per la televisió. Depenent de la cadena per on l’hàgiu vist us haurà cridat més o menys l’atenció. La publicitat està enfocada a celebrar el Dia de la Mare i tot just arrencar l’espot se sent el gruny d’un ós. Com bé sabeu, l’ós (o en aquest cas una ossa) és l’animal que simbolitza el logotip de la marca. I a continuació apareixen tot d’imatges de dones, algunes d’embarassades, que ens permeten inferir que són totes mares. En la versió en castellà uns rètols amb lletres grosses se sobreimprimeixen en pantalla: “grandiosas ”, “generosas ”, “dolorosas ”, “orgullosas ”, “poderosas ”. El sufix de la paraula està remarcat amb lletra cursiva. I finalment apareix l’eslògan de la campanya que ho explica i sintetitza: “Somos madres. Somososas ”. El nom de l’animal també en cursiva. I es torna a sentir el gruny càlid de l’ós. És un joc de paraules molt ben trobat a nivell de màrqueting que per una banda subratlla i homenatja el logotip de l’empresa i per l’altra vincula valors positius de la maternitat al popular instint sobreprotector del mamífer. Lingüísticament està ben resolt, el joc encaixa a la perfecció i, per rematar-ho, traspua una mena d’empoderament maternal molt comercial.

Ara bé, en la versió en català que s’emet per TV3 el joc de paraules no funciona amb tanta eficàcia. Al traduir-ho, els adjectius que apareixen en pantalla són els mateixos però ortogràficament el sufix-oses no s’escriu igual que el femení d’ós, perquè en el primer cas la essa és sonora i en el cas de la bèstia la essa és sorda i, com que va entre vocals, li correspon una doble essa. Per tant, en català els rètols diuen “grandioses ”, “generoses ”, “doloroses ”, “orgulloses ” i “poderoses ”. I l’eslògan final diu “Som mares. Som osses ”. No lliga. O no lliga amb tanta gràcia. I això que la normativa els juga a favor perquè s’ha carregat l’accent diacrític que encara els faria més nosa. El missatge és confús perquè quan diu que les mares som osses no acabes de tenir clar per què després de tots aquells adjectius femenins ens diu que som aquell animal. El desconcert inicial ens estimula a anar una mica més enllà en la interpretació. I ho fem perquè l’experiència ja ens ha ensenyat que quan lingüísticament el català no encaixa o confon, recorrem al castellà per entendre l’origen del dubte. Si el joc de paraules grinyola comprovem si en castellà és més eficaç. I és en aquest punt que els engranatges de la nostra capacitat bilingüe es posen en funcionament. En qüestió de dècimes de segon, el cervell fa un doble salt mortal, tradueix el text al castellà i, ara sí, descobrim que aleshores la destresa dels publicistes és indubtable i que tot quadra. I tornem a fer un salt mental al català per conformar-nos amb un anunci fallit, on l’ortografia aixafa la guitarra a l’exquisidesa del màrqueting. Però que tant se val perquè ja ens hem acostumat que ens tractin com una llengua de segona categoria i si t’hi esforces una mica ja s’entén. Perquè potser som osses però no som burres.

Mònica Planas Callol és periodista i crítica de televisió.