L’OTAN i els clubs d’innocents
El pin té la mida i la forma d’una moneda grossa. És lleuger, d’alumini i exhibeix només dos colors: vermell i negre. Al bell mig hi veiem tres punys tancats. El del centre correspon, en principi, a una persona de raça negra. Envoltant el dibuix amb relleu llegim aquest text amb dues faltes d’ortografia (falten els accents a les preposicions): “Non a la bombe a neutrons”. La paraula Non està destacada amb grans majúscules tot just al centre del pin. Me’l van regalar a la sortida de la facultat l’hivern del 1983, quan feia primer de carrera. L’obsequi provenia d’algun pintoresc militant d’aquell estol d'organitzacions d’extrema esquerra que es passaven tot el sant dia al bar interactuant amb els estudiants (cap dels qui vaig conèixer estava matriculat). Han passat 40 anys i l'esperit d'aquella xapeta metàl·lica ressorgeix de les cendres. Suposo que ara el pin faria referència als míssils antitanc Javalin, que són els que han aturat la matussera invasió d'Ucraïna. De fet, en l'argumentari distribuït aquesta primavera per la propaganda russa s'insistia que els Javalin "eren molt cars", cosa que la gent de cor senzill va anar repetint dòcilment a les xarxes socials comme d'habitude.
Fa un temps ja els vaig parlar dels "clubs d'innocents" durant la dècada del 1930. Era així com els denominava Willi Münzenberg, l'espia alemany que havia triat Stalin per manipular els intel·lectuals europeus i nord-americans perquè fessin costat al seu règim. Tot això ho va explicar amb pèls i senyals, documentadíssimament, Stephen Koch l'any 1986 a Double lives. Però tornem, amb una certa melancolia, a la xapeta d'alumini que em van regalar fa 40 anys a la sortida de la facultat. D'on havia sortit? I com és que estava en francès, ni que fos amb faltes d'ortografia? La resposta la va donar, també amb pèls i senyals, James M. Goldsmith, propietari i director de la revista L'Express, el mateix any que Koch, 1986. El llarg article es titulava "Els mètodes soviètics de propaganda i desinformació". Llegir-lo avui desconcerta i inquieta. També permet localitzar el lloc d'on va sorgir la xapa. Tot plegat és molt senzill. A l'era Bréjnev, quan Emmanuel Todd ja ha predit el col·lapse inevitable de la gran mentida, l'estratègia soviètica deixa de ser l'atac frontal: contra l'OTAN, contra Occident, no hi havia objectivament res a pelar. Però quedava una escletxa: els hereus dels antics "clubs d'innocents" de la dècada del 1930. La inversió econòmica que farà l'URSS en aquell moment és desproporcionada, astronòmica. Contra l'OTAN no hi ha res a fer, d'acord, però manipulant els qui, amb tota la bona intenció del món, estan contra l'OTAN, sí. Aquesta és l'estratègia: senzilla, funcional i invisible. Permet disposar d'un exèrcit de persones que ni tan sols saben a quin joc estan jugant. Heus aquí el pin contra la bomba de neutrons. Sap greu pels pacifistes i per molta altra gent amb una integritat moral impressionant. No els jutjaré pas. Ni tan sols alimentaré el sarcasme (insisteixo que l'expressió "clubs d'innocents" prové de l'estalinisme dur, no de mi). Ladislav Bitmann, responsable txec de la desinformació al seu país, o Stanislav Levchenko, que va arribar a infiltrar-se al New York Times, van explicar com funcionava tot allò. "Un exemple de campanya de propaganda soviètica –detallava Goldsmith al seu article– és la que es va realitzar contra la bomba de neutrons. Va ser part d'un esforç general de l'URSS destinat a evitar que l'OTAN modernitzés les Forces Nuclears d'Abast Mitjà. La direcció de la campanya va anar a càrrec del Consell Mundial de Pau, que va declarar la setmana del 6 al 13 d'agost de 1977 Setmana d'Acció Internacional". Al llarg d'aquells dies es van organitzar protestes mundials coordinades contra els Estats Units i l'OTAN. Cap dels manifestants coneixia, en realitat, la finalitat real de la protesta, perquè les organitzacions que inspiraven els diferents partits i sindicats locals arreu d'Europa eren, en realitat, un mecanisme governat des de Moscou. Entre aquestes organitzacions destacava el Consell Mundial de Pau, sorgit el 1949 a partir del Congrés Mundial d'Intel·lectuals per la Pau. El seu objectiu principal era estimular el desarmament unilateral d'Occident. La Federació Mundial de Joventut Democràtica, la Unió Internacional d'Estudiants, la Conferència Cristiana de la Pau o la Federació Democràtica Internacional de Dones també formaven part llavors d'aquella constel·lació propagandística. Putin l'ha refeta gairebé de franc, gràcies a les xarxes socials. L'objectiu, en tot cas, és exactament el mateix.
