Ou i castanya

28/05/2021
2 min

Em pensava que no ho diria mai, això que diré: trobo que José Barrionuevo té tota la raó. Té raó quan diu: "Nuestro indulto y el del 1-O se parecen como un huevo a una castaña".

Doncs sí. S’assemblen com un ou a una castanya, que vol dir que no s’assemblen gens. Perquè José Barrionuevo, que actualment té un càrrec al ministeri de Treball, mira tu, va ser jutjat i condemnat per “la seva implicació” en un segrest dels GAL, els Grupos Antiterroristas de Liberación. Tot i que no dubto que tots vostès saben de què es tracta, ho escric, perquè escriure les coses, com llegir-les, va bé per delimitar-les, per apamar-les. Els GAL van ser un grup parapolicial creat per l’estat espanyol, sota el govern de Felipe González i el regnat de Joan Carles I, per provar d’acabar amb el grup terrorista ETA. Van torturar i van assassinar. I a sobre, van cometre uns quants nyaps. El segrest en el qual va estar implicat José Barrionuevo era el d’un home anomenat Segundo Marey. El van confondre, per a desgràcia seva, amb un dirigent d’ETA. Era un pobre venedor de mobles d’oficina.

José Barrionuevo va ser condemnat i va entrar a la presó, però tres mesos després el Tribunal Constitucional li va suspendre la condemna. Va estar-s’hi tres mesos, a la garjola. També el van jutjar, després, pel cas dels “fons reservats” (gastar pasta sense justificar per fer terrorisme d’estat i guerra bruta), però el seu cas va ser arxivat amb l’arribada al poder de José Luis Rodríguez Zapatero.

Com veuen, sí. Els indults s’assemblen com un ou a una castanya. “Todo por la patria” és exactament això. Un ou i una castanya. Cometre el mal o no cometre’l, per això que en diuen “pàtria”. Ser només nacionalista o ser imperialista. I aquestes paraules, les de Barrionuevo, també són una forma de “todo por la patria”. I de guerra bruta.

Empar Moliner és escriptora

stats