‘OverBOOMking’

Des de la pandèmia, massa sovint hem sentit a dir que la gent havia perdut la capacitat de mobilitzar-se, d’organitzar-se, d’articular-se col·lectivament per resistir, confrontar i capgirar els ordres imposats. Massa sovint hem sentit a dir que la gent estava alienada, desconnectada, desmotivada i que l’individualisme i el consumisme ens havien vençut. Però mentre tot es troba en aquesta calma incòmoda i asfixiant i contravenint l’aparença generalitzada, continua havent-hi gent que es mou, formiguetes que mantenen l’estructura de base, encara que sigui petita, que van fent. Moltes iniciatives apareixen i desapareixen, però moltes altres es mantenen en el temps, discretes i persistents, mentre sostenen realitats complexes, variades i diverses fent, però, comunitat, part d’alguna cosa, d’un comú, d’una opressió comuna, d’una esperança comuna, d’una manera de fer diferent. Aguanten el pols, potser fins i tot desconnecten d’un objectiu polític o polititzat comú, però sostenen una xarxa. 

Llavors, arriba el dia que un cúmul de circumstàncies diverses, la majoria incontrolables, fan que s’encengui una espurna, i és llavors quan, on hi havia xarxa, on hi havia una estructura, per petita que fos, s’activa una força que es multiplica per molt, explota i s’encomana. En esclatar, fa despertar qui no ho volia veure o mirar de front. I s’hi sent interpel·lat. I això no passa ni a una, ni a dues persones i col·lectius. Passa a molts de cop. I la metxa s'encén i el foc s’escampa i la ràbia i la impotència s’organitzen. 

Ha tornat a passar. Una vegada més. Aquest passat dissabte 25 de maig. Mallorca no es ven. El Banc de Temps de Sencelles. Aquest cop, la sensació d’expulsió, l’afartament de no poder-se moure per enlloc, però sobretot el fet comú de no trobar on viure a un preu que puguem pagar sense destinar el 50-60% dels ingressos a un sostre han esclatat en indignació i ha omplert els carrers. Els factors són múltiples. Només per apuntar-ne alguns, per una banda, una situació que s’ha anat agreujant des de l’increment dels desnonaments per lloguer per sobre dels hipotecaris, que ja es va detectar el 2017, amb l’aparició del lloguer vacacional. En aquell moment et treien, però encara trobaves alternatives. No fa tant. Ara ja no. Amb els sous actuals ni pots comprar ni pots llogar. No trobes o el que trobes no pots pagar-ho. I això amb milers de cases buides que a poc a poc sabem que són part d’una bombolla especulativa i que cada cop s’agrupen més en mans de grans tenidors i fons d'inversió que retenen els “actius” immobiliaris per apujar preus. A aquesta realitat, s’hi suma o retroalimenta i agreuja el lloguer turístic vacacional a unifamiliars i plurifamiliars. Els “veïns” ara canvien cada setmana, fan festes els dies que tu has d’anar a treballar i van desplaçant i substituint els de tota la vida i la vida quotidiana. Els usos turístics i residencials s’han mesclat competint en preu, espai públic, horaris i convivència, i pervertint els principis de l’ordenació urbanística dels usos del sòl. 

Això afecta tothom, sigui de dretes o esquerres, gent jove i gent gran, treballadors precaritzats i funcionaris. Tothom. I no només aquí. En tots els territoris, com el nostre, turistificats fins a la medul·la. Les Canàries esclatà el 20 d’abril. Les Illes, i Mallorca especialment, el 25 de maig. I això no ha fet més que començar. Perquè la realitat ens interpel·la tots, i tots –els d’abans organitzats i els que s’hi sumen ara– saben com defensar allò que senten com a injust, invisibilitzat i no escoltat per qui, fins fa uns mesos s’amagava rere una pancarta que resava “‘We love tourism’”. No és només qüestió de posar límits –i menys de dir-ho i no fer-ho–, és qüestió d’intervenir en el mercat. De fer política pública i inversió pública. De blindar els drets fonamentals de qui viu i treballa en aquest territori. De deixar de dir que la propietat privada és el més sagrat, perquè qui la té faci i guanyi i especuli tot allò que vulgui. Cal intervenir. Decididament. I eines, que un govern en té moltes. No cal fer meses de pactes absurds, cal assumir per qui governen. I si ho fan pels interessos econòmics, els mercats, l’especulació obscena i el creixement sense límits a costa del territori i les persones, que sàpiguen que ens hi trobaran de front. Dia 25 de maig ja va ser una primera i molt bona mostra d’això. I seguim.

*OverBOOMking: quan el turisme ho envaeix tot va ser el nom d’una campanya del GOB llançada ja a l’estiu de 2017.