Ozempic i companyia
Fa poc més d'un any, el món de la medicina va ser testimoni de l'arribada d'una nova generació de fàrmacs per tractar l'obesitat, que van causar una gran expectació per la seva promesa de resultats impactants en la pèrdua de pes. Semaglutida i tirzepatida, dos dels protagonistes principals, van captar l'atenció tant dels mitjans com de celebritats, i propulsaren, així, un debat sobre la gestió de l'obesitat, però també del sobrepès, que va més enllà de les tradicionals recomanacions de dieta i exercici.
La introducció de Wegovy (semaglutida) per a la gestió de l'obesitat va marcar un punt d'inflexió, ja que el fàrmac demostrava una capacitat de reduir un 15% del pes corporal en els pacients tractats. Aquest tipus de medicació, que actua com a agonista del receptor GLP-1, simula una hormona intestinal que regula la fam i la ingesta calòrica. La seva aprovació va ser vista com una revolució en el tractament de l'obesitat, amb celebracions en diversos sectors de la societat.
Tanmateix, la popularitat d'aquests fàrmacs no ha estat exempta de controvèrsies. El seu ús extens entre personatges públics i en Hollywood ha obert debats sobre la medicalització de la pèrdua de pes i els ideals estètics dominants. A més, han sorgit preocupacions sobre els efectes secundaris, com problemes gastrointestinals i l'impacte a llarg termini en la salut cardiovascular dels usuaris.
Més enllà de la seva aplicació en la pèrdua de pes, la recerca recent ha començat a explorar altres potencials beneficis d'aquests fàrmacs, inclosos efectes antiinflamatoris i possibles aplicacions en malalties com la inflamació relacionada amb el Parkinson.
La percepció pública d'aquests fàrmacs és variada. Mentre que molts els consideren una opció beneficiosa per a individus que lluiten contra l'obesitat, altres criden a una reflexió més profunda sobre les causes i tractaments de l'obesitat, destacant la necessitat d'abordar factors genètics, ambientals i de comportament que influencien el pes.
L''era Ozempic' ha introduït eines potents contra l'obesitat, però també ha suscitat un diàleg crític sobre els mètodes i els objectius del maneig del sobrepès i la inclinació cap a mites estètics i de bellesa imposats per una societat que moltes vegades prioritza la imatge per sobre de la salut fisiològica i mental. Fa més o menys un any, el fàrmac Ozempic es va viralitzar tant entre les celebritats de Hollywood i la societat nord-americana que es va ocasionar una mancança del tractament per a persones que necessitaven la prescripció per al seu ús mèdic, i no estètic. Les distopies no sempre són apocalíptiques.
