País de futur

Cada any, entre Nadal i Cap d’Any, trobam aquella mica de temps per celebrar la Diada de Mallorca. Recordam que tal dia com avui, 31 de desembre de fa 793 anys, les tropes del rei En Jaume entraven a la Madina Mayurqa per incorporar l’illa al món cristià, europeu i català. Una data fundacional del substrat cultural i vivencial del país que és la Mallorca d’avui. No es tracta de reivindicar gestes bèl·liques ni la sang vençuda que arribava a la mar, segons les exagerades cròniques de l’època; hi ha parts complicats i traumàtics, i el nostre país en tengué un. Es tracta només de conèixer un poc el nostre passat i recordar-lo com a eina per mirar el futur i encarar-lo millor. La Diada és un bon moment per plantejar-nos quins són els grans reptes que té el país i què podem fer per assolir-los. M’agradaria destacar-ne tres: el repte que suposa la preservació del medi ambient i la protecció del territori; la necessitat d’universalitzar el dret a l’habitatge i, com a tercer punt, la normalització de la llengua catalana en tots els àmbits.

Del primer podem dir que, vist amb una perspectiva mundial, és necessari frenar el consum i modificar moltes actituds individuals i col·lectives per revertir, o mitigar, un futur poc esperançador en l’aspecte ambiental. Vist amb una perspectiva local, sembla obvi que Mallorca ja ha superat límits de càrrega que és necessari aturar. Quant al segon, el dret a l’habitatge, es fa evident també que avui dia allò que hauria de ser normal, poder accedir de manera raonable a un habitatge digne, s’ha convertit en un privilegi a l’abast de pocs joves de la nostra illa. I en relació amb l’ús social de la llengua catalana, hi ha massa obstacles perquè pugui esdevenir normal. Aquestes tres mancances, prou significatives a la Mallorca d’avui, crec que tenen un factor comú tant a l’hora de cercar-ne culpables com de trobar-ne la solució.

L’abús del monocultiu turístic ens ha abocat a la destrucció del territori, l’augment desbocat de la població, la precarització laboral i el menysteniment de la llengua i cultura autòctones. La falta de poder polític per part de les institucions del país ha agreujat la ferida. Els interessos de Mallorca (un model econòmic que tendeixi cap al decreixement turístic) són incompatibles amb les expectatives que l’estat espanyol té fa anys sobre les Balears en general (una gallina dels ous d’or d’on extreu prop de quatre mil milions d’euros que no retornen mai ni amb serveis ni inversions). La primera passa per revertir la situació és ser conscients de les dues necessitats: unes institucions amb poder polític i també el decreixement turístic. La segona és la voluntat de fer-ho, que a MÉS per Mallorca hi és. La tercera és la capacitat de fer-ho. I aquí hi entra amb força la palanca de la voluntat popular en forma de mobilització cívica i electoral.

Les propostes hi són: aconseguir la clau de l’aeroport per poder limitar i controlar els vols; la limitació dels preus del lloguer; prohibir nous usos residencials i turístics en sòl rústic; apujar de manera significativa l’impost turístic; un nou marc de relacions amb l’Estat basat en la bilateralitat i la sobirania fiscal; abaixar progressivament el sostre de places turístiques; aprovar una llei estatal de llengües que reconegui l’oficialitat plena del català... Són propostes honestes, atrevides i trencadores que des de MÉS per Mallorca feim al país, conscients del moment històric i de la necessitat d’un canvi de paradigma. Són aportacions per fer de Mallorca un lloc per viure-hi millor mirant pels interessos de la col·lectivitat i no tant per les perspectives de negoci d’una part dels membres d’aquesta mateixa col·lectivitat. Hi ha qui ens podrà dir que això són coses molt difícils i que ni l’Estat ni els poders fàctics d’aquesta nostra Sicília sense morts no ho permetran. Crec que la necessitat és grossa i també que es tracta de mesures que com a mínim beneficiarien més del noranta per cent de la població de Mallorca. Per tant, tant si l’Estat com els poders nostrats hi estan d’acord com si no, nosaltres perseverarem en la necessitat d’una Mallorca més lliure i més justa com a clau de volta per aconseguir un país pròsper, culte i feliç.

Per acabar, em permetreu fer una volta per Deià per recordar que cadascú ha de fer la guerra amb les eines de què disposa. Pensant en global i actuant en local, què pot fer un petit municipi de la serra de Tramuntana per facilitar l’accés a l’habitatge i col·laborar per una millor formació del jovent, imprescindible per a un canvi de paradigma? Al meu poble hem apujat un 50% l’Impost de Béns Immobles (IBI) als habitatges buits, una mesura que ens serveix com avís a navegants i també per sostenir coses tan interessants com ajudar els estudiants d’estudis no obligatoris (batxillers, FP, universitaris...) amb 450 euros mensuals condicionats al rendiment acadèmic. Si això ho hem pogut fer a Deià, què no farem en aquest país de futur que és Mallorca?

Bona Diada i visca Mallorca lliure!