Fer país o posar-lo al mapa

EscriptorJa us haureu fixat que hi ha mots i expressions que es posen de moda i que són utilitzats fins al vòmit per la pràctica totalitat de persones que projecten la seva veu al públic en general. Ara ja ha amainat l’ús de l’adjectiu ‘emblemàtic’, que s’aplicava de manera esburbada tant a un carrer com a una marca de paper higiènic. Encara dura la utilitat del punt ‘on tradició i modernitat es donen la mà’ –‘cruïlla de civilitzacions’, també. Ja no hi ha tants d’elements ‘històrics’, així qualificats fins i tot alguns esdeveniments que encara no havien succeït. Va passant el temps de l’’empatia’, però el buit que deixa és nerviosament ocupat per la ‘resiliència’ –fermau-vos el cinturó. No afluixa l’ús del adjectiu ‘espectacular’, com un martell incessant contra els timpans. El ‘paradigma’ –el canvi de– viu moments de glòria. S’ha rebaixat una mica, a parer meu, el verb ‘interactuar’, que ens ha, literalment, sofregit la sang durant uns quants anys.

Etc. Són recursos de què se serveixen especialment persones no gaire capacitades per transmetre una visió pròpia de les coses a partir dels fruits recollits en la pràctica d’hàbits com ara la lectura. Relacionar aquest fet amb l’estultícia o amb la manca de formació seria precipitat i probablement injust, però la temptació sempre hi és. Llegir: no els comunicats del banc o de les companyies elèctriques, sinó poesia, novel·la, assaig, teatre, viatges, filosofia... Hi ha molt on triar. Els llibres bons són plens de paraules més precises per a cada necessitat expressiva. Però ara no hem de predicar allò que tothom sap i a molts pocs interessa. Allò cert, de tota manera, és que els no-lectors duen aquesta condició escrita a la cara i a la llengua. Quasi sempre.

Un altre exemple: posar Mallorca (o Trnava) al mapa. Els mapes ja tenen prou entitat per no necessitar ningú que els reconfeccioni amb la seva popularitat. Quan en Rafelet Nadal començà a admirar el món amb el seu tennis, Mallorca ja era al mapa, i no s’ha mogut de lloc per molt Rafa que ara sigui. Els mapes, en tot cas, es poden enriquir, se’ls pot afegir contingut, com acaba de fer-ho l’endocrina Joana Nicolau, premiada per la millor tesi de l’any. Aquí tenim massa gent que fan massa coses amb la idea de posar Mallorca al mapa. I no tanta que destini la seva vida a enriquir-lo.