Amb el País Valencià, estafat i devastat
No és cap exageració afirmar que els valencians són germans nostres. Com els catalans, també, però ara de qui hem de parlar, per motius tristament obvis, és dels valencians. Són els nostres germans perquè el País Valencià és ca nostra. Quan hi anam, ens sentim a València com a Palma o a Barcelona, a Gandia com a Ciutadella, a Castelló com a Eivissa, a Sueca o a Oliva com a Llucmajor, a Borriana com a Sineu, a Dénia com a Maó. Podem citar Josep Pla si ens ve de gust: “El meu país és allà on jo dic bon dia i em contesten bon dia”. Els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers, quan anam al País Valencià (igual que quan anam a Catalunya) sentim una cosa que no sentirem a cap altre lloc: ens sentim a casa. Perquè hi som.
Resulta que aquests germans nostres han estat estafats, i això s’ha fet palès quan les coses es veuen més, que és en les desgràcies. El País Valencià (no Comunitat Valenciana, que és un nom postís que imposa el nacionalisme espanyol, però que no té cap arrelament, i sobretot no té sentit) ha estat arrasat, com sabem tots, per una DANA d’una enorme capacitat devastadora: tal com s’ha explicat als mitjans públics valencians i catalans, la rambla del Poio (també coneguda com a barranc de Xiva, de Torrent o de Catarroja) va dur dos mil metres cúbics d’aigua per segon entre les sis i les set de l’horabaixa del passat dimarts, 29 d’octubre. Era la mateixa hora i dia que el president de la Generalitat Valenciana havia sortit a dir que les plogudes remetrien. Després, els responsables de comunicació del govern i del Partit Popular valencians varen intentar esborrar de les xarxes aquest vídeo en què Mazón transmetia aquesta informació.
És només un exemple de la calamitat que ha suposat, en tots els aspectes, la gestió d’aquesta situació. En el moment d’escriure aquest article només hi ha una cosa segura pel que fa al recompte de víctimes: que augmentarà, perquè hi ha desenes de desapareguts. Però el govern valencià continua resistint-se, cinc dies després del desastre, a donar una xifra exacta de morts. Se sap que hi ha persones que varen quedar sepultades dins cotxes i també dins garatges i altres construccions que van passar per ull o que directament varen desaparèixer. Això vol dir que hi ha cossos sense localitzar ni recuperar, amb tot el que això comporta. Hi ha zones en què el desabastiment i la falta dels recursos més bàsics (aigua potable, menjar i llum) han durat dies. No és el que hem d’esperar en un estat de la Unió Europea suposadament avançat.
L’acumulació de negligències i d’ineptituds del govern valencià, format pel PP i Vox, arrela en la seva ideologia. El mateix dia de la DANA aquest govern havia aprovat poder construir hotels a 200 metres de vorera de mar, en comptes de 500 com fins ara. I només arribar al poder van desmantellar la Unitat Valenciana d’Emergències (creada pel govern anterior precisament per fer front a situacions com aquesta) perquè era “d’esquerres”. Per descomptat, neguen que existeixi el canvi climàtic, neguen que hi hagi un problema de construcció incontrolada en zones inundables al País Valencià, i estan convençuts que, quan hi ha una emergència (una pandèmia, una DANA) no s’ha de tancar el comerç, perquè la gent ha de tenir llibertat i alegria (llàstima que després es morin). Al torero de Vox i als seus valents amics, per cert, ningú no els ha vist ni els espera durant aquesta crisi, perquè no serveixen per a res.
Aquests són alguns aspectes de la catàstrofe al País Valencià. Val la pena recordar-los perquè també ens agermana amb ells el fet d’estar governats per la mateixa gent.