Paisatge després de la batalla

BarcelonaLes eleccions de diumenge passat han expressat cansament, descontentament, desmobilització d’una part de l’electorat. Són molts anys d’emocions fortes i el pèndol del debat es mou cap a la dreta i l’exigència de gestió. És més habitual que un partit perdi les eleccions que no que les guanyi l’alternativa. I aquí és on som. Aquestes són algunes claus del nou escenari polític:

Barcelona

Xavier Trias ha guanyat les eleccions, però els principals contrincants no li han concedit encara la victòria. L’aritmètica el situa molt a prop de l’alcaldia, però caldrà esperar a veure si el recompte definitiu porta a impugnacions o que el PSC reconegui públicament que no pot ser una alternativa, ja immersos en una nova campanya electoral.

Avui, la previsió més factible és un govern de Trias en minoria amb la presència d’ERC, i amb el PSC i els comuns a l’oposició. El candidat de JxCat té clar que els pactes significaran renúncies i condiciona el seu programa de govern als acords que s’hauran de teixir els propers dies. Les línies vermelles de campanya avui formen part de la negociació.

Xavier Trias ha guanyat amb maneres i vestit de senyor de Barcelona, però amb les sigles i les veus més sonores de JxCat en sordina.

Trias reconeix que avui és el pal de paller dels que volen reagrupar el centre social liberal procedent de Convergència, "independentista i menys independentista". Trias serà alcalde com una conseqüència indirecta de la convocatòria electoral llampec de Sánchez. Si el PSOE es vol estalviar sis mesos d’agonia i de contestació interna i externa i vol mobilitzar el vot contrari al PP i Vox, necessita Catalunya i presentar-se com una alternativa clara al sobiranisme, també a Barcelona. De la mateixa manera ERC necessita aproximar-se als seus socis sobiranistes després d’uns mals resultats del bloc.

Catalunya

En conjunt el sobiranisme ha perdut vots, però la pitjor part se l’emporten els republicans, que és a qui més ha afectat la desmobilització de l’electorat. ERC ha tingut un problema de gestió dels municipis i ha perdut dues grans capitals. Amb la independència ajornada, els ciutadans demanen gestió del mentrestant. ERC haurà de fer una profunda reflexió perquè té manca de gestió eficaç i de claredat d’objectius programàtics. Gestionar l’asfaltat i la neteja és menys il·lusionant que proclamar la independència. Si bé avui el debat es fa de manera interna i discreta, ERC té al davant la necessitat de renovar objectius i discurs. Els moviments per ampliar la llista a les generals poden portar sorpreses, perquè la direcció del partit sap que no serà fàcil mobilitzar els electors amb Gabriel Rufián repetint de candidat a les generals.

A Junts, les formes de la candidata Míriam Nogueras no són les de l’alcaldable per Barcelona, que parla de diàleg i consensos. Nogueras és una diputada dura que compta amb el suport de la direcció del partit i del líder Carles Puigdemont, que l’han situat per davant de l’opció de Jaume Giró, que volia optar a encapçalar les llistes a Madrid.

Amb Nogueras i amb Borràs, la direcció de Junts evita desgastar-se internament i alimenta les dues ànimes per arribar al màxim nombre de votants.

Espanya

La capacitat de resistència de Sánchez es basa també en un nou cop d’efecte que aquesta vegada ha consistit en assumir la derrota com a pròpia i convocar generals. Ni debat intern, ni sobre el seu successor, ni donar temps als grups a la seva esquerra per acabar de treure’s els ulls. La debacle electoral l’ha portat a retallar els temps i estalviar-se els sis mesos agònics que tenia davant. Doble o res. A Madrid l’onada del PP es copsa en l’ambient, però també a les jornades del Cercle d’Economia, on els empresaris van rebre Feijóo amb entusiasme i decidits a comprar el seu discurs autonomista i a celebrar la "normalitat" de la salutació de Trias i el rei.

La campanya serà intensa a Catalunya. Amb el PSOE andalús arrasat, Catalunya es converteix en el gran graner de vots de Pedro Sánchez. Salvador Illa ho sap i vol col·locar el PSC com un actor principal també del postsanchisme.

Els grans perdedors han sigut els homes i dones de Ciutadans. La desorientació ideològica ha sigut evident quan atiar l’odi contra la llengua ha deixat de ser rendible. Si Catalunya deixa de ser el centre del debat a Espanya, el PP intenta recuperar ETA i Ciutadans es queda mut i sol.

La retirada d’Arrimadas és la millor notícia que deixa el canvi de cicle si es vol asserenar el debat polític.