Quan el paisatge econòmic canvia de mans

La venda de l’hotel Punta Negra per part de la família Blanes a un fons d’inversió, el Blasson Property, resulta especialment significativa dins la història de la transformació del paisatge econòmic, això és, turístic de les nostres illes. Ho és, segurament, per motius més simbòlics que no reals. No deixa de ser una operació de venda més, una de les moltes que s’estan tancant en els darrers temps amb fons d’inversió estrangers com a compradors d’establiments hotelers que fins al moment pertanyien a marques, famílies o empreses de les Illes. Però el cas de la venda del Punta Negra té un component simbòlic més. Els propietaris eren una família mallorquina, és a dir, el primer graó en la història de l’hostaleria balear. També ho varen ser, un temps, famílies mallorquines hoteleres com els Escarrer, els Barceló o els Fluxà, per posar només tres exemples entre els més clars representants d’una transformació que va anar d’aquella empresa familiar a un entramat empresarial molt més ample i de participació múltiple. 

En tot cas, el bot que fa el Punta Negra d’estar en mans familiars a trobar-se en les d’un fons d’inversió és, en certa mesura, la constatació –una més, però significativa– que el paisatge econòmic de les Balears està canviant de mans.Ho fa a un ritme accelerat que ens obliga com a societat a estar alerta, perquè quan l’economia canvia de mans hi ha el perill que hi hagi canvis també –i significatius– en la societat, en la situació laboral o, entre d’altres, en l’evolució cultural del territori que està dominat econòmicament. 

I és que l’hotel Punta Negra també du la càrrega simbòlica de ser el primer establiment de les Balears en el qual, a final dels anys 60, començaren les reivindicacions laborals en l’hostaleria. Si els fons d’inversió, fins i tot pel seu mateix nom, duen penjada l’etiqueta de tenir com a únic objectiu aconseguir beneficis econòmics, fa encara més necessària la vigilància perquè això no vagi en detriment de les condicions laborals i els sous dels treballadors de l’hostaleria. És coneguda la càrrega de feina que tenen sobretot les treballadores de la neteja, les Kellys, una situació que s’ha agreujat després de cada crisi, l’econòmica de finals dels 2000 i la pandèmia actual. Representants dels fons d’inversió asseguren voler treure més rendibilitat millorant la qualitat dels serveis, d’aquí que s’hagi d’estar a l’aguait que això no signifiqui reduir encara més els costos laborals. Si el paisatge econòmic canvia de mans, hi ha d’haver mesures públiques contundents per evitar que afecti negativament el paisatge humà.