EscriptorAlgú que ho havia sentit en directe em va suggerir –amb una mica de pressió– que ho cercàs a Radio Clásica de Radio Nacional de España. Es tractava del programa 'Viaje a Ítaca' en la seva edició de dia 9 d’aquest mes, un dia abans de les eleccions.
Carlos de Matesanz és el responsable dels continguts d’aquest programa, que ens transmet per la seva pròpia veu. Dedicà un temps a parlar de l’aclamada pianista Beatrice Rana, natural de Copertino, a la província de Lecce, al sud-est d’Itàlia. Parla com en principi s’espera que parli un bon periodista dedicat a la cultura, especialment a la música, i la informació que proporciona respon –en el meu cas– a les preguntes que em vaig fent durant aquest tram del programa.
Anuncia que el dilluns següent, Beatrice Rana actuarà al Palau de la Música Catalana..., “si no lo han quemado para entonces”. Em qued astorat. Ho ha dit com qui diu que podria ploure. No seria res de l’altre món que, entre dissabte horabaixa i dilluns, no sabem qui, però ho suposam, haguessin calat foc al Palau: segons Carlos de Matesanz, és ben possible en aquests moments una hecatombe que tan sols es pot produir en un context de revolució social i política, de barbàrie màxima.
Més que el de molts d’altres escrits i moltes altres intervencions dels “unionistes” i/o “constitucionalistes” irats, en campanya o des de trones vàries, el tractament de Barcelona com una ciutat incendiada en el caos més tumultuós dona idea del gruix de l’empresa i de les tropes de voluntaris i forçosos que hi són dedicats: sobretot si aquesta mena d’apocalipsi ens és transmès al llarg d’un programa que acaba de parlar de les 'Variacions Goldberg'.
Preguntau-vos què hi pot haver dins d’un cap que deixa anar la possibilitat que avui o demà sigui incendiat el Palau, i, per favor, contestau-me: el meu enteniment no em basta per explicar-m’ho, a no ser que m’empari en referents de sibil·lina perversitat i en temps que no haurien de tornar mai.