La Palma antinazi i antineoliberal
Els seus noms romanen a la nit del temps. Duranta moltes dècades ningú els ha clamat. Ningú els ha explicat en veu alta. Han estat, en el millor dels casos, un xiuxiueig a les orelles dels familiars que els tenien presents. Eren Eugenio Balduz, Manel Molina, Gabriel Mora, Miquel Navarro, Miquel Oliver, Pasqual Pomar, Guillem Torrens, Rafel Xamena, Jaume Rabassa i Josep Roy. De l’únic que qui escriu aquestes línies té noticia biogràfica és de Navarro i Campomar. Mestre d’obres i regidor a les llistes del Front Popular. Militant socialista i home de l’equip de batllia d’Emili Darder. Acabà a l’infame camp d’Argelers, a les seves platges fredes, com milers de republicans d’arreu dels Països Catalans i de les Espanyes, maltractat pels guardes senegalesos al servei de la Republique. Era 1939. D’allà un periple incert el va portar a un camp nazi. Com els altres nou . Tots internats a Mauthausen o Flossenbürg. Pocs historiadors han resseguit les seves pistes. Bàsicament el malaguanyat investigador eivissenc Xico Lluy, autor d’Els nostres deportats. Republicans de les Balears als camps nazis.
La casualitat sempre és un capritx. Afortunat, a vegades. Un bon dia de no fa gaire les profesores Aina Rosselló i Maria Gandió, del col·legi palmesà de Monti-Sion, atoparen amb un alumne que afirmava que el seu repadrí, el citat Navarro i Campomar, havia estat a un camp de treball hitlerià. D’aquí s’encengué la llumeta que mena fins a una interessantíssima iniciativa de la regidoria de Cultura de Cort que crec que paga la pena explicar. El mes de novembre vinent vindrà a Palma l’artista alemany Gunter Demnig, que duu des de 1993 impulsant per tota Europa el seu projecte “Stolpersteine” que col·loca petits monuments als peus de l’entrada de la darrera llar identificada on van viure, abans del seu arrest i deportació, les víctimes del nazisme. Són llambordins fets de formigó,de 10 cm per 10 cm i coberts d’una fulla de llautó en la qual es graven les dades essencials de cada un d’ells. Han de fer aturar el vianant, explica el web de l’escultor teutó, i fer-lo pensar en la persona desapareguda, assassinada, torturada. Ensenyen l’omnipresència del mal en la vida quotidiana. Hi ha un llambordí únic per a cada deportat. Demnig portarà, quan vengui, un llambordí per a cada víctima palmesana dels camps nazis que Cort pugui identificar.
Sé ben cert que Palma serà una mica millor, amb els llambordins de Demnig als nostres carrers. Em plau dir-ho ara que vivim en temps de pèrdua de memòria. En que la coneixença de la filiació socialista del vell deportat Miquel Navarro em fa pensar en l’oi que sentiria en veure el seus donar suport al 155 que malda per sotmetre Catalunya o votant a favor dels interessos particulars d’un conegut esportista. La memòria col·lectiva democràtica i antifeixista és esencial perquè , com a societat, concretem propostes per avançar. Perquè tots aquells que defensen la transformació social des de múltiples vessants puguin confluir en generar alternatives de futur. Ho explicava aquests dies magníficament el sociòleg portuguès Boaventura de Sousa al digital alternatiu espanyol El Salto: “Els joves, sobretot, desconeixen la seva història. El neoliberalisme ha generat, des de finals dels vuitanta, la idea de que tot està començant ara, que el passat no compta. La manipulació i l’oblit de la memòria, de la història, és un fet. Això és determinant. I també que la cultura hegemónica és, simplement, la cultura dels vencedors. No hi ha vencuts. El neoliberalisme et crea la idea de que avui el gran guanyador és el ric. El ric que abans sentia vergonya de ser ric i havia d’ocultar la seva riquesa ara en ostentació i els mitjans, que están al seu servei, la mostren sense vergonya. S’imposa, gràcies a la desmemoria, la idea de que no hi ha alternativa al sistema actual. Per molta befa que s’hagi fet del famós pamflet de Fukuyama el que ell pretenia avui està extés: la fi de la història, la victòria neoliberal absoluta”. Algú diria que està tot dit. Però si volem una Palma i unes illes amb alternatives a l’ordre neliberal -que és el del lobby turístic i el dels interessos dels hereus de qui envià Navarro i els seus companys a Mauthausen- recuperar la memòria és indispensable.
