Palma, capital cultural

Palmaho tenen com a objectiu i no hi ha acte o presentació en què els principals responsables del govern de la ciutat no en parlin: Palma ha de ser Capital Europea de la Cultura el 2031. I mentre queden deu mesos per preparar la candidatura, supòs –esper– que l’equip de Cort s’està plantejant seriosament quin sentit té una capitalitat cultural i quin camí s’ha de fer per merèixer-ho realment –al marge de si t’ho han concedit.

Ser capital cultural, per a qualsevol ciutat, ha tingut sentit sobretot per dos motius: perquè mundialment es reconegui el lloc com a generador de cultura i per captar el turisme que té la cultura com a prioritat a l’hora de triar destí. Aquestes figures, la capital cultural, com també ser patrimoni mundial per la Unesco, bàsicament són mecanismes de publicitat. Quan som una majoria els que consideram que Palma no necessita més turisme, hem de valorar si de veres una capitalitat cultural duria a substituir el dels creuers, el de sol i platja o els de botigues Louis Vuitton i hotels boutique que ja tenim, per un turisme cultural, o si en sumaríem un altre, que és el més probable.

En l’altre sentit, per ser una ciutat generadora de cultura convé ser-ho o preparar-ho des de la base, i no que allò que més ens defineixi sigui acollir projectes artístics reconeguts i acollits internacionalment. La capitalitat cultural europea per a Palma, que no ha de menester més turisme, potser només té sentit si el camí fins a arribar-hi duu una vertadera transformació cultural de la ciutat, i això vol dir que la ciutadania faci i visqui la cultura. I vol dir fer una inversió en recursos humans, tècnics i econòmics, perquè la transformació sigui possible, profunda i duradora. Més enllà del lluïment d’una capitalitat.