Diputat portaveu de MÉS per MenorcaPerdonau l’atreviment. Palma és Palma, i no és ni de Mallorca ni de Menorca; ni de les Illes ni de Balears. Això està més que clar i justificat a partir dels estudis i les valoracions, de caràcter històric i lingüístic, que han fet les entitats acadèmiques pertinents.
L’Ajuntament de Palma, basant-se en els criteris historicolingüístics avalats per la màxima institució consultiva en aquesta matèria, la Universitat de les Illes Balears, i fent ús de la seva capacitat d’iniciativa legislativa, ha impulsat una proposició de llei per recuperar 'Palma' com a nom de la ciutat, sense el provincià “de Mallorca” perquè no la confonguin amb, per exemple, Palma del Río. Com diu Gabriel Bibiloni, “El nom 'Palma' és prou clar, complet i suficient per identificar la capital de les Illes Balears i la tercera ciutat dels Països Catalans”, i punt.
Però retornem a l'agosarat 'Palma de Menorca' del títol. Palma és la capital de les Illes Balears i, com a tal, l’Estatut d’autonomia, en l’article 75.10, li atorga un règim especial de capitalitat. Aquest règim s’ha traduït en la Llei 23/2006, de 20 de desembre, que, entre altres coses, compensa els costos de capitalitat. Així, cada any, Palma rep una quantitat x de milions d'euros (haurien de ser 30 M€) del pressupost de la CAIB per compensar i sostenir els costos de serveis i infraestructures com a capital de la Comunitat Autònoma, i pel seu major pes poblacional.
La Llei de capitalitat compensa els costos interns que la capitalitat genera a l’Ajuntament de Palma, però no els externs, els costos que genera als qui es desplacen des d’altres illes per raó d’aquesta capitalitat. En cap lloc es preveuen els costos per als residents de Menorca, Eivissa i Formentera, derivats de la capitalitat de Palma. M’explic. A Palma, per raons de lògica d’escala, s’hi ubiquen múltiples serveis que són tant dels mallorquins com dels menorquins, eivissencs i formenterers, com ara l’hospital Son Espases, la Universitat de les Illes Balears, el Parlament i el Govern, com també pràcticament tots els organismes i tota l’administració vinculada al Govern i al seu sector públic instrumental, etc. I com que són de tots, tots hi han de poder accedir d’una manera més o menys equivalent. Però l’equivalència es trenca per la insularitat. La insularitat fa que l’accés dels no mallorquins a Son Espases o a la UIB hagi de ser compensada o tractada de manera diferenciada per tal d’equiparar i garantir l’accessibilitat de tots a aquests serveis comuns. És simplement una qüestió d’equitat entre illes.
És en aquest sentit, i no en cap altre, que dic que Palma, la capital, és la capital de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. És la ciutat que acull Son Espases o la UIB, que són de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. I, per tant, un menorquí, eivissenc o formenterer no pot ser tractat com a turista quan agafa l’avió per anar a Palma, però tampoc quan agafa la línia 1 de l’aeroport per arribar a la ciutat. Un resident de Palma, amb la targeta ciutadana, paga 1 euro per agafar el bus que el duu a Ciutat; la resta, i amb la resta hi ha els que venim de Menorca, Eivissa i Formentera, per anar a Son Espases o anar allà on sigui paga 5 euros. És a dir que som residents (amb el descompte del 50%) quan agafam l’avió fins a l’aeroport de Palma, però som turistes per arribar a la ciutat de Palma.
I és cert que els malalts de l’IB-Salut poden accedir a la targeta ciutadana i pagar 1 euro, però la trampa d’aquesta certesa és que la diferència la paguen el Consell de Menorca i els ajuntaments, cosa que es contradiu totalment amb la idea que els costos de la insularitat s’han de 'comunitaritzar' per evitar la descohesió i que els costos de la insularitat es gravin només sobre els que la pateixen.
Tampoc no té sentit que un estudiant de la UIB —menorquí, eivissenc o formenterer, una altra vegada— no pugui accedir a la targeta ciutadana i, per tant, a les bonificacions que preveu per a qualsevol línia de transport públic. Un estudiant menorquí de la UIB, tot i estar empadronat a Menorca, ha de ser tractat com a resident de Palma, ni més ni menys. De fet, la gran contradicció és que això és així per exemple a Badalona, i no ho era fins ara a Palma, i Palma és la capital de Mallorca, de Menorca, d'Eivissa i de Formentera.
Per tot això, i arran de la modificació de la Llei de capitalitat per fer que Palma es torni a dir 'Palma', els grups parlamentaris MÉS per Menorca, PSIB i Gent per Formentera hem presentat una esmena perquè, a través de la capitalitat i dels pressupostos de la CAIB, es puguin també compensar els costos de la insularitat derivats d’aquesta capitalitat, i fer que un estudiant no mallorquí de la UIB, o qualsevol illenc, quan agafa la línia 1 per arribar a Ciutat, sigui tractat com el que és, resident, i no com a turista.