Durant el primer semestre de l’any, Emaya ha tramitat unes 900 denúncies per infraccions relacionades amb el fems, la brutícia i l’abandonament de trastos al carrer. La mateixa informació destaca que la immensa majoria s’han imposat perquè els veïnats o les empreses de Palma no havien deixat els residus on i quan pertocava. Supòs que el sorprenentment baix nombre de denúncies –900 en sis mesos en una ciutat de més de 400.000 habitants que està com està?– té a veure amb una manca de capacitat de l’empresa municipal per controlar aquests comportaments incívics, tot i que estic convençut que la vessant punitiva, indiscutiblement necessària, ha d’estar subordinada a l’estratègia preventiva. Una estratègia que passa, com tantes altres coses, per l’educació i per l’eficiència en la gestió dels recursos públics.
Començant per això últim, és evident que Emaya ha de vetllar per mantenir una ciutat neta i saludable, garantint una freqüència suficient en el treball dels operaris, un manteniment adequat de les infraestructures i una bona i avaluable qualitat del servei. En aquesta línia, potser els responsables haurien d’admetre que el nou sistema de recollida de trastos no està donant els resultats esperats i que s’ha de revisar el seu funcionament, que l’estat o l’accessibilitat d’alguns contenidors és més que millorable i que algunes zones de Ciutat romanen abandonades de la neteja municipal.
No obstant això, i sense que es pugui interpretar com una excusa a les innegables responsabilitats que té Emaya –ni molt manco una defensa acrítica de l’entitat–, la manera més efectiva i més econòmica de mantenir una ciutat neta és no embrutar-la, i aquí entra en joc l’educació i, per què no dir-ho, la pressió social sobre l’incivisme. És molt difícil lluitar contra la generació de brutícia inherent al nostre actual estil de vida, però no ho és col·laborar per fer de la nostra ciutat un entorn més agradable. No deixar les bosses de fems defora dels contenidors ni dipositar-les fora d’horari, separar els residus, no llançar papers o llosques o xiclets, deixar els trastos seguint les indicacions, no llançar res als abocadors il·legals, utilitzar els punts verds… són gestos que no ens costen gaire i que faciliten, per una banda, la tasca d’uns treballadors que fan la feina que quasi ningú voldria fer i, per una altra, que puguem gaudir d’un entorn urbà net i saludable.
Malauradament, els exemples que demostren que està succeint tot el contrari són molt nombrosos. Qui no ha vist contenidors plens a les quatre de l’horabaixa, quan l’horari per dipositar les bosses comença a les set? Qui no ha hagut d’esquivar les merdes dels cans que els seus amos no volen recollir –un altre dia, si voleu, entram en la polèmica dels pixats que embruten les façanes, corroeixen el mobiliari urbà i impregnen el barri d’una agradable aroma–? Qui no ha passejat entre caramulls de llosques, papers i plàstics llançats sense miraments potser per aquells que després són els que més protesten per la ineficiència d’Emaya? Al meu barri el dia de recollida dels trastos és dilluns, però jo he vist embalums domèstics –fins i tot els que no es poden deixar, com ara vàters o televisors– que ‘misteriosament’ han aparegut un dimecres o un dijous en el cap de cantó, esperant que l’empresa municipal o el sant adveniment els faci desaparèixer.
A l’escola s’ensenya els infants i joves a no llançar papers en terra, a reciclar, a reutilitzar; fa uns anys, l’Ajuntament de Palma va llançar una campanya de conscienciació ciutadana –el lema de la qual titula aquest escrit– per aconseguir una actitud més cívica amb relació a la neteja de la ciutat, o una altra atacant la butxaca, que informava que les actituds incíviques suposen per a les arques municipals un cost addicional de tres milions d’euros cada any. Així i tot, i malgrat tots els avanços que s’han produït, Palma és una ciutat bruta: milers de xiclets aferrats, papers, embolcalls, llosques, pixades… saluden els vianants a pràcticament tots els indrets del municipi.
Però fins que una persona que llança un paper o una llosca sigui socialment jutjada o fins i tot increpada, fins que a ningú se li passi pel cap tirar la rentadora vella a un dels nombrosos abocadors il·legals que hi ha arreu de l’illa, fins que siguem conscients de la necessitat de col·laborar activament amb la neteja de la nostra ciutat, fins que, en definitiva, la consciència social pesi més que la comoditat individual, no aconseguirem res.
Per descomptat, com a ciutadans, tenim el dret i el deure d’exigir que els serveis públics funcionin d’una manera eficient i protestar quan quelcom no va bé, però intentar vendre que els contenidors plens a vessar abans d’hora, la brutícia dels carrers o els trastos enmig de les voravies són un problema nou responsabilitat exclusiva de l’empresa municipal és anar, al meu parer, massa enfora. Crítiques? Totes les que facin falta, però sempre amb fonament, amb una mica de memòria i, sobretot, amb un just repartiment de culpes.