La pancarta de l’odi
La pancarta aquesta de Vox que s’ha fet retirar, amb una mà que llença a la paperera el símbol feminista, l’estelada, la bandera LGTBI..., i amb el lema “Decide lo que importa” s’inspira, potser sense saber-ho, en un cartell franquista dels anys 40. En aquest hi ha un home escombrant vigorosament (és una metàfora que també va fer servir la CUP amb Artur Mas) el “bolxeviquisme”, els “masons”, el “comunisme”, els “politicastros” (que vindrien a ser els “demòcrates”)... Llavors les feministes i els homosexuals no calia escombrar-los, n’hi havia prou tancant-los a la presó.
En tots dos casos es parla d’erradicar el que és negatiu, però no de fomentar el que és positiu (que és menys impactant). Vox, llençant a la paperera “el feminisme” no està admetent que vulgui la “desigualtat” entre homes i dones. Està dient, com feien els de Ciutadans amb l’independentisme, que ells volen eliminar allò que (amb tota la intenció) anomenaven “los chiringuitos”. És la gran excusa (la burocràcia, les ajudes, les menjadores) per no dir clarament què és el que els sobra en la seva societat ideal. Els partits de dretes no et diran, mai, que s’ha de deixar morir ofegats els immigrants sense papers. Et diran que cobren més ajudes que tu. No et diran que les dones no haurien de tenir tants drets com els homes. Et diran que les feministes s’aprofiten de l’administració. Potser en el cas de la llengua catalana la tolerància està més avall i podrien dir, sense dissimular, perquè serien aplaudits, que la prohibirien. Això és el que va fer Franco.
Però dir, d’aquesta pancarta, que és “la pancarta de l’odi” em sembla una exageració de l’esquerra també nociva. No és una pancarta de l’odi, és una pancarta amb un missatge senzill, infantil, pensat per arribar a ments infantils. Si en diem “odi”, d’això, estem exagerant, estem fent escarafalls. Jo en diria “la pancarta de l’amor a l’escombra”. Que és un amor que ja està bé que practiquin.
