Panem et circenses
Aimats lectors, el futbol me la bufa. Sé que ningú m’ha exigit aquest exercici de sinceritat grollera i que aquesta afirmació, com a l’exministre Màxim Huerta, podrà costar-me un càrrec futur quan a la fi es reconegui la meva vàlua i em facin cosa, però quan cada setmana escrius una carta oberta a tot aquell que vulgui llegir-la, no et queda més remei que mostrar-te tal com ets i arriba un moment que o te la jugues o deixes de fer opinió. I aquí som.
Per si algú encara no se n’havia temut, ha començat el Mundial de Rússia i sembla que les nostres vides han entrat en suspens tot esperant que #LaRoja repeteixi els resultats de temps ha i torni a casa amb el trofeu sota el braç. Una il·lusió que, com la mar, fa forat i tapa i que avui hem comprovat que serà aprofitada perquè un seguit de notícies rellevants per a homes ‘rellevants’ no siguin portada dels diaris de demà, ni de l’endemà de mai, si ho volem dir a la manera de Miquel Àngel Riera.
Per exemple, en bon divendres horabaixa, oh beneïda casualitat!, hem sabut que Cristiano Ronaldo, o CR7, o l’home a qui l’expressió tenir un ego més gran que la Seu hauria de canviar-se per qualque altre tipus de construcció tan megalítica com els seus abdominals, ha decidit fer un pacte amb la fiscalia en virtut del qual pagarà una multa de 18,8 milions d’euros i acceptarà dos anys de presó que no complirà per quatre delictes fiscals. Com se us ha quedat el cos? Fas una cançó on parles amb mala rima i pitjor sintaxi de bombes nuclears i monarques i t’envien tres anys i mig a la presó. Ara, si intentes estafar prop de 20 milions d’euros i jugues a futbol, ets un ésser digne de commiseració, d’indult i de tota l’empatia d’un estat servil que sap que l’única afronta que farà que riuades de gent surtin al carrer a manifestar-se no té res a veure amb les pensions paupèrrimes, la sanitat desmantellada o l’educació minsa, sinó amb la seva ració d’opi amb forma esfèrica. Ai las, des dels temps de Juli Cèsar que hem entès com s’ha de tenir contenta la massa –de persones, evidentment, i no el superheroi de Marvel que muta de color.
Per cert, de tots els dies que hi ha al calendari gregorià que regeix les nostres vides, no hi havia una altra data més que la d’avui? No comentaré l’exquisidesa de tracte que ha rebut el portuguès en comparació amb un altre futbolista argentí que va evadir els mateixos impostos, emperò el judici del qual va ser retransmès ara i suara per totes les televisions espanyoles. Si fos demagog, parlaria de tots els immigrants com Cristiano i Messi que podríem acollir amb els euros estafats, o de les escoles que es podrien construir o de les pensions que es podrien augmentar amb aquesta morterada. No deixa de ser curiós que en un país on no hi havia doblers per als pensionistes, una generació que ens ha donat a tots un bany de dignitat quan els hem vist sortir cada dilluns a reivindicar els seus drets, i sí n’hi hagi per pagar unes primes milionàries a un grup de jugadors vestits de vermell que ja viuen en una estratosfera diferent que la resta dels mortals, a qui encara premiaríem una vegada més amb els impostos de tots si aconseguissin un altre trumfo per a la marca Espanya. I no he vist cap queixa als diaris, ni cap comentari pujat de to a les xarxes, on molts s’estimaven més deixar morir d’una insolació un vaixell ple de persones carregades de futur, de somnis i de misèria. Així som.
I amb aquestes fustes a les mans, no ens ha de venir de nou que algú tingui ben clar que el millor dia per deixar el seu escó al Congrés dels Diputats sigui el dia que juga la selecció. Mariano Rajoy, el president que no llegia Churchill però sí el 'Marca', ho sap bé i per això ha decidit recuperar la seva professió de registrador de la propietat un dia de partit. M’imagín que al Consolat de Mar també deuen haver fet els mateixos comptes i el dematí del debut de #LaRoja contra Portugal han pres la decisió de retirar la Medalla d’Or de la Comunitat a Urdangarin. Així, ningú es faria la pregunta lògica de voler saber perquè no li han retirat també a la Infanta Cristina, esposa amb títol nobiliari i també lucratiu. I si algú es feia la pregunta, ens asseguràvem que no seríem portada l’endemà. És una llàstima que no tengui cap notícia xunga per donar aquests dies, perquè seria el moment ideal perquè passàs desapercebuda.
