Els panys d’Airbnb
Els panys en els portals de les cases i edificis s’han convertit en el símbol de la massificació que exemplifica el gegant Airbnb. Són petites caixetes en les quals ha d’introduir-se un codi que, una vegada desbloquejat, t’escup la clau per accedir a l’habitatge. Contractat virtualment. Despersonalitzat. Fàcil. Ràpid. A Pollença els trobes a les cases senyorials del centre, les de les façanes imponents, ja en mans d’inversors estrangers, majoritàriament britànics. El que va començar com una fórmula casolana preturística d’intercanvi entre els locals i els turistes creix fins a canviar la configuració del municipi. Xerrant amb Toni Soler en el centre del poble, em va plantejar un símil molt interessant: el del turisme com un polígon industrial. Originalment, es van crear fora dels nuclis urbans per “no molestar els residents” i deslliurar-los del renou. De la mateixa manera, l’activitat turística estava concentrada en zones específiques. Fins que el lloguer vacacional i el del cotxe varen esborrar els límits d’on allotjar-se. Ara condueixes i és possible dormir sota sostre instagramejable en gairebé qualsevol lloc. “Ha arribat un punt en el qual tot Mallorca és un polígon i hem de tornar als polígons turístics. Aquest model no pot continuar creixent”, va dir.
El que demana Soler només pot aconseguir-se legislant i cap partit polític s’atrevirà a prendre mesures que generin el canvi de rumb reclamat pels milers de manifestants del 21-J. Els interessos econòmics són enormes.
D’altra banda, s’està deixant de banda la part sociològica del turisme. Han canviat els usos i ningú no vol percebre’s com a turista. Tothom cerca experiències i dir-se viatger mentre penja fotos editades amb frases motivacionals que, en realitat, uniformen tant com el turista gat de Magaluf o del Ballermann 6.
Ningú no vol passar les seves vacances en un polígon industrial. Però les destinacions de l’esnobisme i les modes són inescrutables i, al final, sempre es tracta de crear necessitats. De fet, gent que en la seva vida ha anat al camp torna renovada d’hotels rurals i creu haver tocat el cel amb una caminada entre arbres. Mentrestant, el Govern de Prohens continua recaptant xifres de saturació. Als grups de treball, la gent no acostuma a fer molta feina ni a posar-se d’acord entre ells, però esperam expectants l’argumentari que resulti de tota aquesta mesa tan massiva com els panys d’Airbnb.