Papallones monarca, alvocats i altres aucells exòtics

GeògrafAprofitant que anàvem aquest Nadal a Mèxic, uns amics de Michoacán insistiren a convidar-nos a visitar un dels santuaris de la papallona monarca. A l'hivern, milions d'aquestes papallones emigren del Canadà i nord dels Estats Units al centre de Mèxic a causa de la minva de les mel·líferes Asclepias o cotonets per l’augment en la utilització d'herbicides als conreus transgènics de blat de moro, cotó i soja. Una emigració antròpica que tenyeix de colors ataronjats els avets sagrats, pins i cedres d’alguns boscos de l'altiplà mexicà. És la coneguda com a generació Matusalem de les papallones que, gràcies a un fenomen conegut com a diapausa reproductiva, pot allargar el seu cicle vital fins a nou mesos d’edat, temps suficient per realitzar el viatge d’anada i tornada. Un espectacle singular que jo ja havia tingut ocasió de contemplar quan vivia a Mèxic.

Dies després de tornar a casa, els mitjans de comunicació es feien ressò dels assassinats, en pocs dies de diferència, d'un ambientalista mexicà defensor de la papallona monarca i d’un guia turístic de la reserva d’El Rosario, als boscos de Michoacán. Per a les estadístiques, dues víctimes més de la lluita ecologista. Una llista llarga, ja que, segons Global Witness, només l’any 2018 "van ser assassinades una mitjana de més de tres persones per setmana per defensar les seves terres i el medi ambient de la invasió d'indústries com la mineria, la tala i l'agroindústria”. La majoria, indígenes que defensaven el seu territori. Encara que sembli el contrari, en aquests dos casos, el problema no eren les papallones, sinó el bosc objecte d’una economia il·legal basada en l'extracció dels recursos forestals. Es parla de disponibilitat de noves terres desforestades per al cultiu d’alvocats, del qual l’estat ja n’és el primer productor mundial.

Michoacán, atesa la seva relativa proximitat a Ciutat de Mèxic, és un dels estats als quals adesiara viatjava, quan vivia al país. El llac de Patzcuaro i l'illa de Janitzio, al centre de la regió, són llocs de visita obligada per conèixer en tota la seva dimensió i profunditat el sincretisme de la litúrgia del Dia de Morts i la importància que per als mexicans té aquesta festa. Conservo a casa meva, perfectament emmarcats, uns brodats perupetxees de la zona lacustre que vaig comprar a la Casa d'Artesanies que hi ha dins de l'ex-Convent de Sant Francesc de Morelia, que fan de capçal de llit a un dels dormitoris. I, en la memòria, en ocasió d’un impossible reportatge periodístic, una accidentada i infructuosa persecució per terres d’Uruapan d’un famós bandoler local de qui la premsa estatal donava compte com el “Robin Hood de Michoacán”. Ara, la borsa s'ha tornat de l'inrevés i no raja cap als pobres. A Uruapan, els productors d’alvocats es veuen amenaçats pels càrtels del narcotràfic que volen quedar-se tot el negoci. És la febre de l'alvocat... als Estats Units. I, com deia Porfírio Díaz, "Pobre Mèxic!, tan lluny de Déu i tan a prop dels Estats Units”.

L’avidesa dels mercats i l’avarícia dels mercaders. Un bon punt de reflexió i quina responsabilitat i incidència, com a consumidors, hi podem tenir cadascun de nosaltres a títol individual. Poden ser recursos forestals, alvocats, liti per a bateries, niobi, tàntal o coltan per a la fabricació de dispositius electrònics... el cistell de matèries primeres i productes de consum per engrossir el llistat és ampli. El cas dels alvocats, no per exòtic i un tant elitista pel seu preu, no en deixa de ser un primer exercici senzill i directe per pensar-hi. I, a més, a mi m’ha permès parlar de Mèxic, que és un país que estimo.

L’alvocat, convertit en superaliment de l'univers foodie, està de moda i el seu consum s’ha disparat a tot arreu. Sigui dit de passada, Espanya és l'únic país europeu productor i exportador d'aquest producte i, també, perquè no quedi en el tinter, cal assenyalar que el consum d’aigua de l’alvocat és molt superior al d’altres arbres fruiters. La pregunta és: si la golafreria del mercat, concretada en un augment de la demanda del consum a l’altre costat de la frontera del nord induïda per la propaganda, no s’hagués produït, el narcotràfic estaria desplaçant els productors tradicionals de Michoacán i la pressió sobre el bosc de les papallones hauria augmentat?

La mateixa pregunta ens la podríem fer amb relació a les piles d’ió liti i el cop d’estat a Bolívia, el coltan per a la fabricació de telèfons mòbils, pantalles d'ordinador i videojocs i les guerrilles a la República Democràtica del Congo, la desforestació de l’Amazònia i la violència contra els indígenes i tants d’altres casos. I la resposta seria sovint que quan el consum d’un mateix producte augmenta de manera descontrolada i exponencial apareix la distorsió ambiental, la penúria social i la violència estructural en els llocs de producció o extracció.

Tornant als exemples senzills, en relació amb el consum responsable, i continuant parlant de Mèxic, en certa ocasió, en què un organisme internacional dedicat al finançament d’infraestructures estava elaborant un projecte per al desenvolupament de la regió maia, ens vàrem topar amb la coincidència que certes esferes de poder, a cadascuna de les seves respectives regions, volien que la principal inversió fos una carretera que les connectés directament amb Tikal. Aspiració, per cert, no compartida per cap de les comunitats locals, que eren les que s’havien de beneficiar en primer terme de les possibles inversions futures. Tanta carretera feia sospitar. I, efectivament, no era arribar al centre arqueològic de Tikal el que preocupava, sinó sortir fàcilment de la selva i controlar la ruta. És a dir, ràpid i per simplificar: control sobre el comerç il·legal de fustes nobles, aucells exòtics i els fardells d’allò que vostès sospiten. Segur que s’estimen més els aucells volant lliurement en el seu medi natural, no? La resposta és senzilla.