El paper dels periodistes amb l’autoritarisme
DirectorQuè hem de fer els informadors davant l’autoritarisme?Alguns pensen que n’han d’informar com si fos qualsevol altre fenomen o moviment, com si parlassin d’una borrasca o d’un concert, i li donen veu com es fa amb una associació de veïns o un partit polític democràtic. D’altres diuen que la millor solució és ignorar-lo, tancar els ulls i no dir-ne res, com si no existís, esperant que desaparegui tot sol. També hi ha els que optam per explicar-lo sense fer-li propaganda, per intentar desemmascarar-lo i alertar la societat.
Aquesta tercera opció és l’única que es pot anomenar periodisme. Tancar els ulls mai no ho pot ser i els megàfons acrítics minen la credibilitat d’aquest ofici, són una de les causes de la crisi que arrossega el sector. Però posar la tercera via en pràctica, de vegades, duu problemes. Quan els periodistes molesten massa, els autoritaris sovint són incapaços de resistir-se a la temptació de la censura i se’ls acaba escapant un tic delator, el de vetar-los.
A partir d’aquí els qui fan feina en un mitjà inclòs a la llista negra es poden tornar a plantejar les tres opcions: silenciar els que els han vetat, en una enrabiada o venjança fútil; fer-los d’altaveu i deixar-los dir el que volen, per reconciliar-s’hi; o continuar fent periodisme, molesti qui molesti.
Però quan ocorre això als periodistes dels mitjans que ningú no ha intentat silenciar també es poden plantejar què està passant. I també se’ls obren tres opcions: aplaudir la feta donant més veu als censuradors; callar i fer com si res, ignorant el tic autoritari; o tenir empatia, un gest de solidaritat i defensar l’ofici contra l’autoritarisme. I la millor manera de fer-ho és explicant. Sempre hi són a temps de triar fer periodisme.
