El paper dels homes en l’eliminació de la violència masclista

Directora de l'Institut Balear de la DonaFa un temps, quan feia pocs dies que a les Balears havíem hagut de lamentar la tercera dona assassinada a mans de la seva parella, em vaig trobar el fill d’una amiga, un jove que deu tenir uns trenta anys, i em va demanar:

—Per què hauria d’estar en contra del masclisme?

La primera resposta va ser:

—Perquè tu has estat educat en igualtat.

—Deixa't de frases fetes –em va dir– i digues-me què hi guany si em pos al costat del feminisme.

Hi vaig reflexionar un temps i li vaig dir:

—Perquè tindries més moments de felicitat! Participaries d’un canvi social que ja ha començat, en el qual no s’exigeix als homes ser el cap de família i tenir a càrrec teu tot el pes de la responsabilitat patrimonial; perquè podries deixar de competir contínuament. No passaria res si no fossis un home fort, excel·lent, aguerrit, conqueridor, amb necessitat de demostrar la virilitat; perquè podries gaudir de la primera dent dels teus fills i filles, de les primeres passes, dels aniversaris i preocupar-te quan tenen 38 de febre. Perquè no tindries la càrrega exclusiva d’aportar el sou a la família, perquè podries conciliar la vida laboral, familiar i personal.

Avui és més que mai necessari demanar als homes que prenguin partit contra la violència masclista. Des de l’any 2003, 39 dones han mort a les Balears per crims masclistes, i aquesta és una xifra que esgarrifaria tota la societat si l’extrapolàssim a un altre àmbit: esportistes, funcionariat, persones dedicades a la política...

A més d’aquesta violència extrema, hi ha una violència continuada, soterrada i ignorada, especialment greu en dones de més de seixanta-cinc anys. Hi ha padrines que fa més de quaranta anys que pateixen un tracte humiliant, amenaces, empentes, galtades i cops de puny, que depenen econòmicament del cònjuge violent i senten l’oblit dels fills i filles que, malgrat que eren conscients de la violència quan convivien amb els progenitors, no tenen present el dret de la mare a envellir en pau.

Necessitam els homes perquè la violència masclista deixi de ser una eina de sotmetiment de les dones. També perquè el masclisme és un model de masculinitat que empresona els homes i els impedeix compartir amb les dones el poder, la cura, l’autoritat, l’empatia, els raonaments i les emocions.

El 25 de novembre va ser declarat per les Nacions Unides Dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones. Al voltant d'aquesta data, les organitzacions feministes i les administracions públiques feim campanyes de sensibilització i prevenció.

Enguany, la campanya de l’Institut Balear de la Dona versa sobre el dret de les dones a viure en pau. Pau a la llar, pau al carrer, pau versus violència. Aquesta ha de ser una crida de la societat, i ho podem expressar fent un minut de silenci a la feina, a les compres, a l’escola, a les consultes sanitàries, etc. Aprofitem aquest minut de silenci per fer una reflexió sobre com podem convertir-nos, homes i dones, en subjectes protagonistes que lluitin perquè la igualtat substitueixi el dèficit democràtic que suposa la violència contra la meitat de la humanitat.

Els homes poden ser el motor de canvi cap a una societat en què la igualtat sigui l’antídot de la violència. De totes les violències.