El paradigma de Gandhi
El 30 de gener es commemora el 75è aniversari de l'assassinat de Mahatma Gandhi, i, una vegada més, la idea de la no-violència acapara els focus. Però, més que mai, és una oportunitat per avaluar l'estatus teòric i pràctic de Mahatma Gandhi a l'Índia i al món. Tot i ser mal llegit i mal entès, el llegat de Gandhi viu 75 anys després de la seva mort. Avui, per a molts no indis, el seu nom és sinònim de viure en la veritat i de resistència civil. Com a tal, Mahatma Gandhi continua sent estudiat i pres en consideració per tota la gent d'arreu del món (inclosos els indis) compromesa amb la lluita per la llibertat i la democratització de les societats.
Durant les últimes set dècades, líders polítics i espirituals i activistes civils, des de Martin Luther King, Nelson Mandela i el Dalai Lama fins a Aung San Suu Kyi, des dels lluitadors per la llibertat de la plaça Tahrir d'Egipte fins als independentistes catalans, han anat incorporant la filosofia gandhiana de la no-violència en les seves protestes, conscients de com desafia el poder.
La veritat és que la revolució gandhiana no només va ser política, sinó també ètica i espiritual. Gandhi va espiritualitzar la política de l’Índia fent-la verídica i exemplar, però també en va moralitzar l'economia optant per una xarxa de solidaritat. Una lectura exhaustiva de les seves obres completes no revela cap ambigüitat. La qualitat distintiva de Gandhi no és només el seu amor per la igualtat i la inclusió, sinó la seva persistència exemplar en el respecte a l'altre (inclosa la natura) i l'equilibri espiritual entre la humanitat i altres éssers vius. Com va argumentar ell mateix: "La Terra proporciona prou per satisfer les necessitats dels homes, però no la seva cobdícia". A més, Gandhi creia que tots els homes són germans i que cap ésser humà hauria de ser estrany als altres. Per tant, la revolució gandhiana va ser de caràcter integral, ja que no només comprenia els dominis de l'ètica i la política sinó que també establia una nova antropologia.
No oblidem que la conseqüència que Gandhi va extreure de la convertibilitat entre mitjans i fins va ser que cap individu o comunitat podria pretendre entendre la humanitat i el món sense fomentar la recerca de la veritat i abraçar totes les formes d'acció no-violenta. En aquest sentit, és lamentable que molts líders polítics i corporatius d'arreu del món no s'hagin pres seriosament el compromís de Gandhi amb la no-violència i el benestar de tothom. Sens dubte, les alternatives de Gandhi als mals polítics i econòmics del nostre món poden fer tornar la força de l'espiritualitat i les necessitats ètiques de la humanitat al primer pla de les nostres lluites globals, com el canvi climàtic, la pobresa, l'auge del populisme, el flux de refugiats i el domini corporativista de l'economia mundial.
El paradigma gandhià de "viure en la veritat" va ser una estratègia que va fomentar l'empatia i la compassió. No és sorprenent que tots els hereus de Gandhi entenguessin perfectament què volia dir Gandhi amb "els poders ocults de l'ànima". Ell va dir: "Estic compromès a intentar demostrar, si tinc algun d'aquests poders, que soc un mortal tan fràgil com qualsevol de nosaltres i que mai he tingut res extraordinari ni ho tinc ara. Soc un individu senzill susceptible d'error com qualsevol altre mortal. No obstant això, reconec que tinc prou humilitat per confessar els meus errors i tornar sobre els meus passos". La insistència de Gandhi en els mitjans més que en els fins va ser el factor que va caracteritzar tots els seus moviments com a únics i diferents. Si els mitjans estan compromesos, el fi sempre és qüestionable.
El lamentable acte de violència que va donar un final violent a l’existència mortal de Gandhi sens dubte va menystenir el fet que el món es va mostrar consternat que un home que va sacrificar la seva vida per la recerca de la revolució ètica i moral patís un final violent. Tanmateix, la veu interior de Gandhi és tan profunda que seguirà guiant-nos cap a l'harmonia entre la humanitat i la natura, portant-nos al paradigma gandhià. La influència de Gandhi en l'Índia i el món contemporanis durant els últims 75 anys ha estat immensa i significativa, ja que va introduir una manera de pensar radical i una manera de viure més senzilla.
