La paradoxa del centredreta illenc
Els mateixos dies que les enquestes pronostiquen un gir a la dreta dels votants mallorquins, el centredreta illenc viu un dels moments més complexos i canviants dels darreres temps. Les eleccions del maig comencen a entreveure's com un tot o res per al principal partit polític d'aquesta terra, el Partit Popular. S'hi juguen molt. Caixa o faixa.
Cada vegada és més clar que els trenta-cinc diputats que els conservadors assoliren el 2011 foren un miratge provocat per la brutal crisi econòmica de 2008. Després d'aquells extraordinaris resultats, s'han produït baixes sonades i decisions judicials fermes fins al punt que, dels quatre presidents del Govern que ha tengut el PP, dos han estat condemnats judicialment i els altres dos han abandonat el partit per discrepàncies ideològiques greus amb la línia marcada per la direcció.
L'anunci fa poques setmanes de José Ramón Bauzá i les seves maniobres als reservats de Palma per a fer forat entre els militants del PP provoca que la formació conservadora visqui un dels seus moments més baixos a quatre mesos de les eleccions. A tot això, s'hi afegeixen algunes enquestes que avancen un resultat del PP de Company per davall dels vint diputats que assolí Bauzá ara fa quatre anys.
Massa vegades, des de certa esquerra s'ha menystingut la capacitat del Partit Popular de representar les aspiracions d'un gran nombre de ciutadans i del poder de guanyar una elecció darrere l'altra. Tanmateix, la realitat i la història són tossudes. Recordem que, havent estat el partit més contrari a l'autonomia de les Illes Balears abans de 1983, va ser la formació política encarregada de posar en marxa l'administració illenca a partir de l'entrada en vigor de l'Estatut i va ser el principal partit de govern fins al 1999.
S'ha d'admetre que era més fàcil fer canyellisme al món dels vuitanta i noranta, quan no existia Twitter i quan les Illes Balears eren un dels pocs territoris governants pels populars. La versió 'neo' del moviment, encapçalada per Gabriel Company, es troba entre el flanc de la caverna madrilenya i amplis sectors de població mallorquina que tenen massa fresc el record dels anys de Bauzá.
La dicotomia per al Partit Popular a partir del 26 de maig sembla clara i cap de les dues opcions podria ser afavoridora per als conservadors.
En cas que sumàs la majoria de centredreta, el Partit Popular estaria obligat a entrar en una sèrie de negociacions de programa i càrrecs o bé amb Vox i Ciutadans o bé amb El Pi. Per tothom és conegut que governar fa riure, malgrat que el resultat del PP, com avancen alguns estudis, sigui inferior al de 2015.
Per tant, la situació de debilitat només podria ser compensada governant una o dues de les principals institucions illenques.
A més, entenent que el pacte entre el bloc Vox-Ciutadans i El Pi a hores d'ara pareix difícil, qualsevol majoria que formi el PP amb uns o amb altres obrirà un front per on podrà atacar la part marginada.
L'altra opció és que la competició entre els partits conservadors a Menorca, Eivissa i Formentera i un resultat no excessivament desfavoridor per a l'esquerra deixi per primera vegada el PP sense governar durant dues legislatures seguides. Una situació que pot afectar greument els populars, no avesats a estar tant de temps allunyats del BOIB.
A hores d'ara, cal esperar a saber fins a quin punt Vox i Ciutadans competiran dins els mateixos graners de vot, quina serà l'erosió que patirà el PP i fins i quin punt El Pi podrà créixer a costa de l'oposició feta al Pacte de Progrés i del seu poder municipal.
Tant els partits d'esquerra com El Pi haurien de ser conscients del canvi de dinàmica que suposaria per a la història de l'autogovern balear que durant vuit anys el PP no pugui estendre el seu mantell de càrrecs i polítiques favorables sobre el seu entorn més proper.
Es pot donar la paradoxa per al centredreta illenc que la competència de diferents partits polítics per un mateix electorat i l'oposició entre l'espanyolisme i el regionalisme no permeti aprofitar el gir conservador de l'electorat illenc i acabin per afavorir un nou pacte de centreesquerra.
