La paradoxa de la nuesa
S’establien normes precises sobre la llargada de les faldilles o les mànigues perquè l’espai públic era dels homes i nosaltres només hi podíem accedir amb el salconduit de la vestimenta tinguda per respectable. Els dictats de la decència ens feien sentir, en paraules de Julia Kristeva, estrangeres per nosaltres mateixes. Mirat fredament, quina ocurrència més curiosa, aquesta, no? Que la diferència sexual doni peu a visions ideològiques i morals tan recargolades. Hi ha tribus en les quals les dones van amb els pits despullats i no passa res. Esclar que també fan coses rares com enterrar verges perquè no plou. La creativitat dels homes a l'hora de sotmetre les seves companyes d’espècie sembla que no té límits. Sigui com sigui, en això de la indumentària femenina no s’hi val a pecar d’ingènues i hem de tenir en compte no només el que volem fer sinó el món real en què vivim.
L’exemple més proper és d’aquest estiu, de la polèmica dels pits de l’Amaral. Em sembla molt bé que els ensenyi si en té ganes, hi té tot el dret, però no sé si afirmar que a Occident els pits estan censurats és gaire precís. Ni si la Rigoberta Bandini l’encerta gaire quan canta que les tetes fan por. Teclegeu la paraula a Google i veureu que no és precisament por, el que provoquen les nostres glàndules mamàries. Feu un cop d’ull a Only Fans i descobrireu que som molt lluny de la prohibició de mostrar-les. O més fàcil, passegeu avui mateix per qualsevol platja i veureu que els pits de les dones que fa dècades que s’exposen al sol desmenteixen la suposada censura. On és que no es poden ensenyar els mugrons? Doncs a Instagram, que és una xarxa que fem servir com si fos un espai públic però en realitat no deixa de ser un lloc privat propietat del senyor Zuckerberg, que hi imposa la seva llei. Una llei tremendament hipòcrita, de fet, perquè mentre obliga les noies a posar-se estrelletes i asteriscs als pits no impedeix que ens arribin fotografies de cigales desconegudes que volem que ho segueixin sent, de desconegudes. I la nuesa a la plataforma hi és més que present. Si no em creieu, busqueu-hi #hot o #sexy i trobareu milions d’imatges, gairebé totes de dones, moltes menors, que demostren que Instagram és de tot menys el paradís del decòrum. La doble moral de tota la vida ara en digital. Però és el que dic: es tracta d’una plataforma privada amb què hem signat un contracte les clàusules del qual no hem pogut negociar, i cada cop que hi confiem ho hauríem de recordar.
Si fem una mirada panoràmica dels problemes principals que comporta ser dona al món occidental veurem que els més greus estan vinculats no amb destapar-se sinó tot el contrari, amb la sobreexposició i exhibició de la nuesa femenina fins a límits que l’ull humà no hauria pogut imaginar mai. A internet el porno ha arribat més lluny que els ecògrafs intravaginals i la nostra anatomia és fotografiada, filmada, disseccionada i reproduïda de manera massiva. Per si no en teníem prou amb l’explotació industrial de les dones en la pornografia, que està assolint uns nivells de violència inaudits, traspassant tots els límits, educant els nens en la brutalitat i el tracte denigrant, ara arriba la molt estúpida intel·ligència artificial per despullar dones que no s’han mostrat mai sense roba, fins i tot menors d’edat. Per tant, tenim un món en el qual conviuen dues maneres aparentment antagòniques de veure els cossos femenins que conflueixen en el mateix punt: el de desposseir-nos de nosaltres mateixes, d’expropiar-nos l’únic lloc que és nostre. Serà un camí llarg, però cal que agafem forces per estar en tots dos fronts: el dels reaccionaris que ens volen tapar i el dels ultraliberals que volen lucrar-se explotant la nuesa de dones i nenes.
