Les paraules d'en Lluc Covas

Una de les coses més gratificants del periodisme és reconèixer la feina dels que contribueixen a fer el món un poc o molt millor. És tasca del periodisme perquè, per reconèixer, primer s’ha de conèixer, i la nostra feina, la dels periodistes, és conèixer i donar a conèixer. Amb els Premis ARA Balears assumim encantats aquest deure del reconeixement. En aquestes pàgines trobareu les persones, col·lectius i projectes que es mereixen aquesta distinció perquè cadascú en el seu àmbit treballa perquè el país sigui millor. A la festa de lliurament dels Premis d’enguany, però, vàrem entendre que, mentre nosaltres reconeixem, també ens sentim reconeguts com a societat. I no precisament per bé. Ho vàrem entendre en les paraules d’en Lluc Covas, usuari de l’entitat de salut mental La Nostra Veu, que va recollir la menció especial del premi Bartomeu Picornell d’Educació pel projecte La forma dels somnis. “La gent em fa por. Aquesta gent em mira de mal ull. Pensen coses dolentes sobre mi. Jo no som així. Tal vegada és el meu físic, la meva cara. Not que algunes dones protegeixen la seva bossa quan em veuen. Tal vegada el monstre és el món on vivim. La gent desconfia dels altres. M’agradaria dir-los que jo som bona persona. Crec que la gent es fa por a si mateixa. Not que la gent es mira malament. Veig desconfiança sense cap motiu perquè no es coneixen. M’agradaria un món amb més amor i menys monstres. Esper que sapigueu que jo no som cap monstre”. Les paraules d’en Lluc Covas ens ajuden a ser millors, sens dubte, perquè qui vol ser el monstre que fa sentir com un monstre una persona pel fet que tengui una malaltia? Nosaltres també volem un món amb més amor i menys monstres.