Les paraules màgiques que fan triomfar Trump
Una cadira seria menys cadira sense la paraula cadira. Què vol dir la paraula trumpisme? El nom mai no fa exactament la cosa. Però sense llenguatge no aniríem enlloc. Som paraules o les paraules ens fan ser. En filosofia, ja fa temps que es va produir l’anomenat gir lingüístic amb Saussure i sobretot Wittgenstein. Les maneres com ens referim a un fet, una cosa, una realitat o una idea són decisives per entendre-les i acaben conformant-les.
Quines són les paraules màgiques que fan triomfar Trump? Com n’hem de dir al que políticament representa? Ni feixisme ni ultradreta no encaixen. En diem trumpisme. Però què és el trumpisme? És una mena de populisme de dreta. El que passa és que la distinció dreta-esquerra ha anat perdent vigor a mesura que la socialdemocràcia s’ha liberalitzat i, en especial, amb la caiguda del Mur de Berlín i l’enfonsament del bloc comunista. D’altra banda, a Europa esquerra i dreta sempre han significat coses diferents que als EUA. Tenim, a més, el cas xinès, una dictadura comunista que practica el capitalisme d’estat: dreta o esquerra? I a l’Occident capitalista les dretes extremes s’han fet revolucionàries (volen assaltar el poder) davant unes esquerres conservadores de les institucions (volen preservar la democràcia, per imperfecta que sigui).
Malgrat la retòrica cridanera sobre la família i la religió, Trump no és conservador. Actua com a destructor del coneixement (negacionisme científic, guerra bruta a les xarxes socials), d’institucions i de consensos bàsics. Fins al punt que va enviar els seus seguidors a assaltar el Capitoli, seu de la sobirania popular. Amb ell, els vells conservadors del Partit Republicà estan escandalitzats. Ara ha guanyat les eleccions, però va dir que no hauria acceptat el resultat si les hagués perdut. No creu en la democràcia liberal.
Per tant, no podem dir-ne liberal, ni en termes polítics ni tampoc econòmics: és un proteccionista de manual i, en aquest sentit, antiliberal. El lema «America first» i els aranzels com a bandera són la seva divisa econòmica nacionalista. Capitalista sí que ho és: el seu gran capital és ser ric, tenir molt capital. "Soc ric, soc un triomfador, no com tots aquests polítics inútils tenyits de socialisme. Jo sé què hem de fer perquè el país sigui ric, per fer-vos rics a tots". Un país només de rics, la seva utopia revolucionària individualista. No cal Estat, no cal bé comú. La gent se’l creu. Paraules! Moltes paraules. Aquesta també és la força del trumpisme xarlatà. Paraules amb les quals promet riquesa al poble, treure’ls de la misèria amb un discurs contra les elits funcionarials i acadèmiques de Washington a les quals contraposa als empresaris espavilats i genials com el seu amic Elon Musk, nou-ric per antonomàsia.
Què ven, doncs, ideològicament parlant? Ven un nou (des)ordre d’homes rics, astuts i forts, capaços d’enfrontar-se a qui sigui, a uns enemics pobres d’esperit i de fets: els poderosos de sempre, les dones massa emancipades, els immigrants invasors, els estrangers que volen col·locar els seus productes (xinesos, europeus...). Ven una revolució des de dalt, com un xèrif superric que ho arreglarà tot a cops de puny i de talonari, el diner per qui se’l treballa (fora impostos) i els que no penquin, ja s’ho faran. Estat del benestar? No!, això seria comunisme. Benestar individual, familiar i privat per als qui se’l treballin.
Les paraules més ajustades al que ven són populisme multimilionari, una mena de despotisme antiil·lustrat. El d’algú que diu al poble: «Jo me n’he sortit i em mereixo el que tinc, vosaltres, els americans pencaires, també us mereixeu la riquesa. Els aprofitats, no». La seva és una meritocràcia primària i radical, insensible a les fragilitats sobrevingudes, a les injustícies estructurals. Els que perden peu alguna culpa tenen, alguna tara moral. De fet, no en parla, omet els pobres, els malalts, la marginació. Igualtat d’oportunitats? Tothom pot fer-se ric si s’ho proposa. És la vella idea del self made man tan arrelada en la cultura popular nord-americana. Aquest és l’ideal i l’horitzó que Trump encarna i promet.