El pare, el fill i el cocodril sant
Em remunt al segle VI aC i cit les paraules del gran dramaturg Èsquil: “Cap mortal ha de pensar per sobre de la condició humana, perquè la insolència, en florir, produeix l'espiga de l'error”, i l'excés d'insolència és el que defineix els Djokovic.
Els excessos són per als déus, no per als humans, com va dir el rei Lear. Basant-me en aquesta idea diré que el tennista, durant la seva estada a Austràlia, va deixar de ser un humà, en part gràcies als seus progenitors. Per una banda, la mare va puntualitzar que el seu fill es trobava retingut en condicions inhumanes, i, per altra banda, el pare, a qui se li ha ennuvolat el judici de tant d'ego, l'ha convertit en el nou Espàrtac líder del món lliure! Enmig d'aquesta febre d'al·lucinació, va escalar encara més pel túnel del deliri fins a tal punt que va comparar el seu fill amb Jesucrist! Així, i gradualment, el fill, des de Melbourne, va ascendir al cel convençut que “Jesucrist ja sabia que podia confiar en pocs homes”. En algun moment vaig pensar en la pel·lícula La vida de Brian i només em faltava l'aparició dels membres del Front del Poble de Judea, o tal vegada hi varen fer acte de presència!
Mentre Djokovic fill ascendia al cel, i després d'una breu il·lusió de victòria, la història va fer un altre gir. El protagonista d'aquest espectacle sembla que ha tingut una errada humana: va mentir! Una vegada acorralat per la seva pròpia insolència no va tenir més remei que culpar el seu equip de les incongruències i refugiar-se en la seva condició d'humà que pot cometre errors, i així es va esfumar l'Espàrtac del segle 21! Probablement, però no segurament, després de l'ascensió al cel a Melbourne, el tennista experimentarà en les seves pròpies carns la baixada al fang complint amb “ets pols, i a la pols tornaràs”. El que va quedar clar és que Djokovic fill va mentir! I la mentida en si ja és una estratègia basta, però responsabilitzar-ne terceres persones és encara més grotesc que la mateixa mentida perquè és el sense fi de les mentides i el reflex de l'absència de qualsevol ètica!
El tennista serbi no és nou en les controvèrsies. Allò ocorregut a Austràlia no més que la personificació de l'arrogància del poder i del seu sentit de privilegi. Certament, Djokovic és un dels privilegiats econòmicament a escala mundial. Segons la revista Forbes, el 2021 va ingressar en drets comercials uns 26 milions d'euros. Però el xou d'Austràlia, patrocinat per l'ego dels Djokovic, no va deixar ningú indiferent, així que fins i tot el mateix cocodril, marca patrocinadora del tennista des del 2017, es va despertar. La marca patrocinadora del tennista l'ha convocat per analitzar el fiasco a Austràlia, tal vegada la seva desmesurada arrogància ja no serà més lucrativa per a la marca francesa. En el món dels negocis, tots han de remar en la mateixa direcció, els interessos econòmics no toleren deliris de grandesa, perquè els diners tan aviat alcen ídols com en caven les tombes.
Malika Kathir és filòloga