El pare Noel és un impostor?
Aquests dies en moltes llars de Mallorca compareix el pare Noel per deixar regals sota un arbre, ara normalment de plàstic, guarnit amb bolles de colors i altres brillantors pròpies d’aquestes festes. Ningú recorda quan va començar tota aquesta parafernàlia. Per exemple, durant la meva infància els principals elements ja hi eren. L’arbre, llavors una branca de pi, contenia el personatge en qüestió, com si fos una bolla més, vermella i amb barbes blanques. La diferència amb l’actualitat és que no portava regals.
Per descomptat, ni el personatge abrigat fins a les dents ni l’avet són propis de Mallorca. No sobreviurien a tanta calor, fins i tot abans dels embats del canvi climàtic. El fet que en moltes cases li diguin “l’árbol”, en castellà, és un prova irrefutable que tampoc és tan nostre com, posem per cas, el betlem. Així, hi ha un cert consens en què, tot plegat, és un costum recent i, per tant, no forma part de la tradició. Es tracta, doncs, d’una impostura.
Però si el pare Noel és un impostor, per qui es fa passar? Qui és el personatge autèntic a qui suplanta? La resposta fàcil són els Reis d’Orient. Però la cosa és més complicada. Per començar, la representació cívica d’aquests Reis amb els seus tres camells tampoc té res d’autòcton, el que no lleva que fossin presents d’antuvi dins la litúrgia i el calendari festiu catòlic. Es tractava bàsicament de rituals dins els temples, com el de l’adoració dels Reis que es feia a Ciutat. Després sortiren al carrer. Una de les primeres ocasions va ser el 4 de gener de 1882 quan, segons recull el noticiari Llabrés, una sèrie d’homes vestits de Reis entraren per la porta de Jesús, figurant els Reis Mags i el rei Herodes; anaven precedits per l’estrella, acompanyats per la música de la banda i d’una multitud de torxes. La veritat és que no era la cavalcada actual sinó l’anunci d’una funció al Teatro-Circo Balear.
De totes maneres, a partir d’aquell moment sembla que els Reis d’Orient es convertiren en habituals dels carrers de Palma durant la primera setmana de l’any. Això sí, adoptant formes poc sacralitzades, com la que hem descrit. Tant és així, que uns anys després el Consistori va fer una ordenança per impedir que els joves insultassin els membres de la comitiva. La data exacta del començament de la cavalcada amb repartiment de regals la desconec, però el 1922 ja es feia. Això sí, era una activitat beneficoreligiosa organitzada per l’associació Antoniana, en la qual l’Ajuntament participava amb una simple subvenció. Precisament, aquell any es va crear un cert rebombori perquè els nins benestants havien rebut joguines més bones que no els més pobres. Coses dels Reis.
A la majoria de pobles aquesta mena de representacions cíviques hagueren d’esperar més temps. Tant va ser així que, en alguns casos, l’arbre i el pare Noel se’ls avançaren. És el cas de Pollença, on Ses Majestats no començaren a cavalcar fins a 1938, en plena Guerra Civil, mentre que el 1930, com ressaltà la premsa local, “en todos los hoteles [del Port] se ha celebrado con mucha animación la vigilia y el dia de Navidad. En el hall de todos ellos se veia el ‘árbol de Noel’ adornado y cargado de juguetes y golosinas, a parte de que en muchas mesitas, los clientes cuidaban de poner su propio árbol. Muchos de los hoteles organizaron comidas extraoridinarias que se vieron muy concurridas”. Evidentment, les joguines les havia portat el pare Noel. Així mateix, no fou el primer arbre de Nadal que es va veure per aquestes contrades. Clara Hammerl ja el posava habitualment des de finals del segle XIX. La competència protestant vinguda del nord havia començat abans del que imaginàvem. Tant és així que, en ocasions, no sabem qui va repartir els regals primer, si el pare Noel o els Reis d’Orient. I, el que és més important, la cavalcada i els presents que porten als nins no són autòctons de l’illa ni cap costum ancestral. Entre d’altres raons perquè abans del segle XX hi havia més fam que ganes de jugar.
En definitiva, els Reis no són més reals que el pare Noel a l’hora de portar regals a tort i a dret. El que no vol dir que ambdós no perverteixin, a parts iguals, les festes del cicle nadalenc a favor del consumisme més desaforat.
