Un parèntesi de gènere
Aquesta és la història d’un parèntesi que contenia la paraula “Miss” i va viatjar en una carta de Mont-real a Chicago.
Tot comença el 1914 quan va néixer a Cobble Hill, un poblet de l’illa de Vancouver, la Frances Oldham Kelsey. La Frankie, per als amics, va ser una metgessa i farmacòloga que va evitar una tragèdia de salut pública a Nord-amèrica. Va estudiar a la Universitat McGill del Quebec i després va fer el doctorat a la Universitat de Chicago, on va anar a raure presentant-se a una convocatòria d’ajudant de recerca que li va passar un professor seu de McGill.
Quan va rebre la carta afirmativa de Chicago, es va adonar que l’havien confós per un home (pel nom). Es referien a ella com a Sr. Oldham. En aquella època –va explicar la Frances al New York Times el 2010–, quan una dona acceptava una feina se la feia sentir com si estigués privant un home de la capacitat de mantenir la seva família. Per sort, el seu professor li va dir que es deixés estar de romanços i que signés la carta d’acceptació amb el seu nom, posant-hi al darrere “(Miss)”.
I és així com, cap als anys trenta i fins ben entrats els cinquanta, la nostra Frankie i el seu parèntesi van anar a fer recerca a la Universitat de Chicago. Durant aquell període també va treballar per a l'Associació Mèdica Americana revisant articles sobre novetats terapèutiques, va exercir la medicina general i va ser professora de farmacologia.
El 1960 va acceptar l’oferta de la Food and Drug Administration (FDA) per ser supervisora mèdica de les noves sol·licituds de medicaments. Tal com s’ha popularitzat recentment per la pandèmia, la FDA és la institució oficial (com la seva homòloga EMA o Agència Europea del Medicament) que aprova els fàrmacs abans que surtin al mercat. Les companyies farmacèutiques han de proporcionar informació per comprovar-ne l’eficàcia i la seguretat. Doncs bé, un dels primers medicaments a revisar per la Dra. Kelsey va ser la talidomida, que ja estava comercialitzada a Europa i Austràlia. Malgrat la pressió constant de l'empresa, es va negar a aprovar la sol·licitud per insuficient evidència científica sobre la seva seguretat. Durant gairebé dos anys va impedir que s’aprovés demanant més dades a l’empresa, que, al seu torn, la titllava de buròcrata perepunyetes.
Mentrestant, la talidomida s’anava receptant als països on estava disponible fins que, al cap d’uns anys, investigadors d'Alemanya i Austràlia la van relacionar amb morts fetals i amb infants amb malformacions greus com ara la manca d’extremitats amb esbossos de mans i peus sortint d’espatlles i malucs. No es va arribar a comercialitzar mai als EUA i l'impacte del desastre evitat va ser determinant per aprovar el 1962 una llei que va fer canvis cabdals en la regulació dels fàrmacs.
¿Voleu saber per a què es receptava la talidomida? Doncs per evitar les nàusees durant el primer trimestre de l’embaràs. Sí, aquí hi podeu posar l’emoticona blava i groga que es posa les mans al cap. Així de cru.
