El Parlament, un “vaixell pirata”

Escoltar la portaveu de Vox, Manuela Cañadas, és una experiència, com a mínim peculiar. Les seves intervencions són una mena de comprovació empírica de l’existència dels bucles temporals, bàsicament per dos motius. El primer és que, sense necessitat de superar la velocitat de la llum, podem viatjar a mitjan segle XX i tornar a gaudir de l’autoritat del caudillo per la gràcia de déu –com que el caudillo no m’inspira gens de respecte i déu encara no sé qui és, preferesc escriure’ls en minúscula. En segon lloc, la senyora Cañadas és capaç de repetir les mateixes afirmacions i reflexions durant setmanes i setmanes, però sempre ho fa amb la mateixa passió del primer dia. La seva relació amb l’argumentari és com la d’un amor que, en lloc de desgastar-se amb el temps, cada vegada és més sòlid i passional.

“Filibusters”, “traïdors”, “mentiders”, “esquerranosos”, “superbs”, “calculadors” i “venuts”. El discurs de la senyora Cañadas de les darreres setmanes es pot resumir en aquestes set paraules dedicades al PP, que es combinen amb substantius, pronoms, verbs i adverbis per fer frases que li permeten parlar durant un temps raonable al faristol, entre les cares d’estupor dels oients, que dubten de si els seus cossos i ments s’han traslladat a un dia qualsevol de la setmana anterior, o de l’anterior a l’anterior.

Ara bé, cal reconèixer els mèrits aliens, i és de justícia dir que la senyora Cañadas ha innovat aquesta setmana, quan ha qualificat el Parlament de vaixell de pirates. La gran pregunta, la qüestió transcendental és: qui seria Jack Sparrow en aquesta pel·lícula de la senyora Cañadas? Gabriel Le Senne? Em sap greu, però l’hauríem de descartar del repartiment perquè no encaixa ni de bon tros en la pell d’un personatge de moralitat transgressora en comparació amb els ferris principis antediluvians del senyor Le Senne. Marga Prohens? Almanco la presidenta del Govern té un mèrit per ser la capitana del vaixell pirata: ha robat a l’extrema dreta la seva desitjada derogació de la Llei de memòria.

La senyora Cañadas té un altre superpoder. Li demanis el que li demanis, ella respon el que vol. Què farà a partir d’ara Vox? Es varen equivocar quan no varen deixar el PP corregir la seva errada? Fins a quin punt segueixen ordres de Madrid? Les respostes es poden resumir en set paraules: “Filibusters”, “traïdors”, “mentiders”, “esquerranosos”, “superbs”, “calculadors” i “venuts”. Perquè ella està en el bàndol bo de la història –el franquista, el xenòfob, el masclista, l’intolerant– i la democràcia li cou quan perd. Quan guanya, la senyora Cañadas il·lumina la sala de plens amb el seu somriure de satisfacció, juntament amb la seva companya de batalles, la senyora Verdú.

Quan l’extrema dreta va assolir tants escons, em vaig preocupar, i molt. Però ara ja m’he relaxat i pens en els personatges d’alguns dibuixos animats, aquells que acaben amb el cap vermell i traient fum per les orelles quan les coses no els surten bé.