16/2: Parlament

Políticament, aquesta legislatura començarà i quedarà marcada per l’elecció de la presidència del Parlament de Catalunya. La investidura del president de la Generalitat és importantíssima. Però l’elecció de la presidència del Parlament ve abans i serà el primer gran senyal de por on van les coses. De natural, la majoria parlamentària de l’independentisme –reforçada simbòlicament per la superació del 50 per cent dels vots– ja ha de quedar reflectida en aquesta presidència. Que aquesta vegada és especialment transcendent. Primer, perquè no podem oblidar que l’independentisme té els seus líders titulars fora del terreny de joc, a la presó o a l’exili, que han de poder tornar al terreny de les institucions tan aviat com es pugui, però que mentrestant s’han d’ocupar els càrrecs amb la màxima eficàcia possible. Segon, perquè a la presidència del Parlament li toca pilotar el procediment cap a les investidures. I tercer, perquè en aquest Parlament hi haurà algú que no hi voldria ser –Vox ja va dir que si pogués el suprimiria– i que, per tant, el boicotejarà constantment des de dins. Més fins i tot del que va fer Ciutadans, tot i que amb menys força. I algú els haurà d’anar recordant constantment les regles del joc democràtic amb energia i contundència.