Parlar català és antifeixista
Tan bon punt es va saber que la Casa Reial espanyola havia atorgat el títol de ‘reial’ a una entitat autoparòdica com l’Acadèmi de sa Lléngo Bäleâ, o com es vulguin dir, el molt dividit grup parlamentari de Vox va presentar una petició al Parlament per demanar al Govern que canviï la denominació català de l’Estatut per referir-se a la llengua pròpia de les Balears, i canviar-la per llengua balear. O yéngô báléhá, que deu ser una grafia més correcta. Al mateix temps la Casa Reial, qüestionada per haver donat reconeixement a una colla de friquis d’extrema dreta, lluny de desdir-se’n i tornar enrere la seva decisió, s’hi va ratificar adduint que s’havien basat en uns misteriosos informes que, quina sorpresa, ha decidit mantenir ocults.
Sumar dos i dos és fàcil, i el cúmul de disbarats, vertiginós. Justificar una decisió tan transcendent com aquesta –que d’una tacada impugna la filologia i una llei constituent com l’Estatut d’Autonomia de les Balears– en uns informes que no es mostren a la llum pública és inadmissible, per molt rei d’Espanya que un sigui. Les úniques institucions que tenen autoritat vàlida i solvent en la matèria, tant des del punt de vista jurídic com des del científic, són la Universitat de les Illes Balears i l’Institut d’Estudis Catalans, que ja van emetre un certificat conjunt desqualificant les absurdes teories dels negacionistes de la unitat de la llengua catalana, a més del fet que la Corona espanyola els doni suport.
Que la figura del cap d’estat doni el seu aval a entitats anticientífiques, comparables amb els que sostenen que la Terra és plana o que unes races són menys intel·ligents que d’altres segons el color de pell, és un descrèdit per a la Corona de tal magnitud que denigra la imatge del conjunt de les institucions de l’Estat. Més enllà d’això, que després resulti que aquest aval sigui útil a l’extrema dreta per donar impuls a les seves croades d’odi (contra la llengua catalana, contra la gent de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera), i que estigui motivat en ‘informes’ que ja es veu que han estat emesos des de l’entorn de la mateixa extrema dreta (la tal Acadèmi) és una maniobra de politiqueria bruta i, de fet, il·lícita, que situa la Casa Reial al costat contrari de la ciència i de la llei (l’Estatut, la Llei de normalització lingüística i la Constitució). En definitiva, un escàndol descomunal que s’afegeix als molts que arrossega la ja molt desgastada Corona espanyola.
Finalment, demanar al Govern que canviï l’Estatut és un altre disbarat polític i jurídic, senzillament implantejable i irrealitzable. L’Estatut és una llei orgànica, i com a tal, per reformar-la es necessita una majoria qualificada de dos terços del Parlament, i després la ratificació al Congrés de Diputats. El PP ha intentat desmarcar-se dels odis i els deliris de Vox, però ja és tard, perquè han lligat tota la seva acció política als compromisos que han adquirit amb aquesta gent. Sigui per tàctica o per convicció, el PP i Vox, a les Balears, són una cosa i la mateixa. Que la nostra llengua és el català no cal que ens ho digui el portaveu del PP, com si fes un descobriment o ens fes un favor. Ja ho sabem que parlam català, i n’estam contents i orgullosos, i estimam aquesta llengua i ho direm ben alt i ben clar a tot arreu. També als politicastres que ens vulguin fer suposar el contrari, per molt que els faci costat el rei d’Espanya o el Gran Barrufet. Si llegiu això abans del 5 de maig, anau a dir-ho a la plaça Major de Palma. I si ho llegiu després, estigueu contents de recordar que parlar català a més d’una alegria, també és un gest antifeixista.
