Parlem-ne sense embuts, sisplau

Llegim a l’ARA que Catalunya és a la cua d'Europa i de l'Estat en matemàtiques. Que un estudi de l'Associació Internacional per l'Avaluació del Rendiment Educatiu (IEA) fet l'any 2023 “mostra com el nivell matemàtic dels estudiants també és preocupant a primària”. La mitjana d'Espanya se situa en 498 punts, però la de la Unió Europea en 514. Parlem-ne sense embuts, sisplau.

El primer que se m’acut és que potser van avaluar, també, les competències lingüístiques. Si no ho van fer, és molt estrany. I si ho van fer, potser els resultats tampoc no devien ser per posar-se a ballar claqué, o ja ens ho haurien dit. Però amb les matemàtiques passa una cosa. Si algú escriu que dos i dos fan sis és incompetent. Amb la llengua en passa una altra. Si algú escriu “Hem fa mal la pancha” (avui) és competent.

I la segona cosa que se m’acut és que hi ha alumnes incompetents en matemàtiques potser perquè fa poc que han arribat (alguns, a una edat complicadíssima, envoltats de dolor i desolació) i no poden seguir la classe per qüestions de llengua o per l’anterior vida acadèmica que hagin pogut fer. Em direu que molts d’aquests nois i noies no fan les proves, alguns sí, però, en tot cas, com que el mestre està sol amb tots els alumnes, el nivell general de la classe se’n ressentirà per força. D’això se n’ha de poder parlar, sense falses morals, perquè el sistema ha de crear urgentment mecanismes per absorbir aquest nou repte educatiu amb garanties. No podem fer veure que no passa. No diem res per por de semblar qui sap què, quan del que es tracta és que aquestes criatures –que són criatures– no es passin el dia mirant el sostre, perquè no entenen res, o, millor encara, mirant aquest ordinador tan guai que et donen a les escoles de Catalunya.