Parlem-ne, del lema del 8 de març, no?

“Dones, lesbianes i trans dempeus contra les precarietats, les fronteres i els genocidis”. Aquest és el lema de la manifestació del dia 8 de març, que, com tothom sap, és el dia de les dones.

Deixem la primera part de l’enunciat per al final i anem, primer, a la segona. Ens determina les tres qüestions que amoïnen les convocants i que, pecant d’heteropatriarcal, considero un pèl disperses. Són tres preocupacions molt diferents, i no dubto que feministes (què no ho és?). La primera son “les precarietats”. Volen dir “la precarietat”, però avui en dia es pluralitzen tot de substantius que no caldria, pensant que així se singularitzen. Està bé lluitar contra la precarietat. La segona són “les fronteres”. I aquí em perdo. No sé si demanen un nou ordre mundial, si estan contra o a favor de l’independentisme o si parlen de la lliure circulació de persones. En fi, és clar que les fronteres poden perjudicar les dones, però el preu de l’oli, la contaminació i Mr. Wonderful també. El tercer són els genocidis. Naturalment, una gran majoria de persones estem en contra dels genocidis, com de la guerra (perdó, de “les guerres”) o de la fam (vull dir de “les fams”). Però el 8 de març t’imagines que caldria centrar-se en alguna concreció feminista, com ara l’ajuda (“les ajudes”) a les víctimes de violència (de “violències”). Deunidó, del crescendo de les tres reivindicacions. Les precarietats, les fronteres i els genocidis. 

I bé. Anem a la primera part. Ens parlen de les tres menes de persona que estan dempeus contra aquests tres problemes (queda clar qui no hi està). “Dones, lesbianes i trans”. Per tant, i segons el redactat del lema, les lesbianes no són dones.