‘Parole, parole, parole’
PalmaQue el president d’extrema dreta del Parlament actuï en conseqüència i faci coses de persona d’extrema dreta, com arrabassar una fotografia d’Aurora Picornell, no és sorprenent. Ni tan sols m’ha estranyat el seu comportament violent, ni les excuses surrealistes, amb el patètic argument de la provocació per justificar-se. Ha pogut dissimular la seva agressivitat durant un any, i això deu haver estat ben complicat, perquè les persones irascibles tenen una gran capacitat per perdre el control –és així de trist, tenim un president d’extrema dreta al Parlament que es posa agressiu i perd el control.
De fet, l’ofensa que ha estat capaç de provocar Le Senne no ha estat el més patètic d’aquesta setmana vergonyosa i trista. A un antidemòcrata no li podem demanar que es comporti en contra de la seva natura. Però a un partit com el PP, que fa exhibicionisme amb el seu amor per la democràcia, el mínim que li hem d’exigir és que sigui conseqüent amb els valors que pregona. Què hem vist, en canvi? Bàsicament, un espectacle d’incoherència.
El vicepresident del Govern, Antoni Costa, ha recomanat a Le Senne que “reflexioni sobre l’ús del seu càrrec”; la presidenta de l’Executiu, Marga Prohens, va assegurar que “no es pot faltar al respecte a persones assassinades”;el portaveu del grup parlamentari popular,Sebastià Sagreras, un dels més eloqüents aquests dies, va culminar l’escalada verbal amb una declaració digna d’una pel·lícula de l’Oest o d’algun film tortuós d’Ingmar Bergman: “Els morts no es toquen”, va dir després del ple de dijous. Això sí, no va explicar les queixes que havia dirigit al vicepresident de la Mesa, Mauricio Rovira, perquè les cares d’Aurora Picornell i les Roges del Molinar a l’ordinador de Mercedes Garrido alteraven la neutralitat d’aquest organisme.
És evident que els diputats del PP no són responsables de la violència de Le Senne. Però les queixes i la incomoditat davant la imatge d’unes dones assassinades pels franquistes –podeu llegir la informació d’Anna Mascaró a la web de l’ARABalears– són dures d’empassar.
A més, si el PP considera inacceptable el comportament de Le Senne, dir-ho i no fer res és una irresponsabilitat. Si tenim un president del Parlament amb comportaments inacceptables, haurem de maniobrar per llevar-lo i posar-ne un altre. Així de senzill, perquè el PP aniria de la mà del PSIB, MÉS per Mallorca, Més per Menorca i Podem i llevar Le Senne seria només un tràmit.
Però, és clar, els populars són presoners del suport enverinat de l’extrema dreta –i també pot ser que algun membre del PP hagi aplaudit el gest de Le Senne– i només xerraran, sense generar cap enfrontament gaire greu com per posar en perill la majoria a les votacions del Parlament. Així que els trobam davant d’una situació semblant als focs d’artifici, que brillen uns segons i després desapareixen en la foscor de la nit. O, com cantaria la meravellosa Mina: parole, parole parole.
