El partit de l’emoció: Europa-Barça (1924)

De la crònica i acudit gràfic de Valentí Castanys ‘Dova’ (Barcelona, 1898-1965) al Xut (29-X-1924) setmanari humorístic d’esports. Avui el Barça fa 125 anys, i en compleix cent el popular Avi, figura representativa del club que va idear i dibuixar Castanys. La seva caricatura (adjunta) va sortir per primer cop al Xut del 29 d’octubre de 1924.

[...] Vaig entrar al camp de l'Europa amb l'americana esbotzada, el barret aixafat, les sabates a bocins i el bastó convertit en escuradents. Sempre que s'ha intentat fer passar una manifestació per una canyeria del gas, s'ha aconseguit el mateix resultat. [...] Primerament, un regiment de fotògrafs de tota mena, des de la màquina de fer “cuerpos enteros” a la humil “ratera de principiant”, van desfilar pel camp, traient clixés des del puro d'en Matas [president de l’Europa] a un grup de família d'un soci fundador. [...] Molts espectadors es tragueren el cor i l'entregaren al guarda-roba, per evitar col·lapses i tota mena de trastorns cardíacs. Altres hi portaven la melsa, altres els ronyons, altres el sagí...; en fi, cada u hi portava la víscera més flaca. Un soci hi va portar la gorra perquè hi tenia la visera esbotzada. Quan els socis de l'Europa varen veure a l'Alcàzar [extrem esquerre (Múrcia, 1902-Barcelona?, 1967)], s'esponjaren creient que la victòria seria per ells. Quan els socis del Barça veieren a en Sancho [mig centre (Benlloc, Castelló, 1904-Barcelona, 1984)], es posaren les mans a les butxaques i xiularen donant per segura la victòria dels seus. Tant els uns com els altres feien una demostració d'agalles... Però la prudència de les grans solemnitats privà de què un engrescament prematur els posés en evidència. En Serra [extrem esquerre (Barcelona, 1910-1997)]i l'”Home-llagosta” [el davanter Josep ‘Pep’ Samitier (Barcelona, 1902-1972)] establiren una competència a benefici del públic, que ens feu pressentir un bon partit. Mentre l’”Hombre-llagosta” rumiava un salt més complicat, en Serra inventava una tapada més genial. En Montesinos [defensa (Barcelona, 1898-1977)] feia el fet i callava, car sabia que el primer que esternudés vora seu, el réferi li demanaria danys i perjudicis i el públic l'esbroncaria. A l'arribar aquí, se'n fa un nus a la gola i els ulls se'ns amaren de llàgrimes. En Mauricio [mig camp (Almeria, 1900-Barcelona, 1952)] no ens va convèncer. Amb la dèria de marcar a en Sami, no es va recordar de la davantera; al revés d'en Sancho, que, darrera d'aquelles pilotes, que abans de passar-les a en Piera [extrem dret (les Corts, Barcelona, 1903-1960)] les ensuma, va descuidar a en Cros [davanter (Calanda, 1901-Barcelona, 1986)]. [...] En Piera va esguerrar el marro de la davantera del Barça. No acaba d'arrencar mai, i quan li envien una pilota, abans no li ha passat cinc vegades per sobre, no l'ha feta voltar i no s'ha driblat un parell de vegades ell mateix, es fa fosc i el partit ja fa un parell d'hores que s'ha acabat. [...] Durant la segona part, onze mil concurrents estigueren quaranta cinc minuts esperant que el partit s'acabés. Quan en Llovera [l`àrbitre] va dir prou, esclataren en una sorollosa ovació. Suposem que la dedicaven al rellotge [el partit va acabar 1 a 0 a favor del Barça].