‘Pasapalabra’, passa la vida
La veritat és que no segueixo el programa. Tot i això, les darreres setmanes algun dia a casa del meu fill, que és un boig de la literatura i la lingüística, em feia posar la televisió per veure si el Pablo Díaz, violinista, s’emportava el bote.
Des que el va guanyar, una bona part dels articles que han sortit estan relacionats amb el càlcul de quant li tocarà al concursant pagar a l’Agència Tributària. Gairebé la meitat, no hi arriba. Del milió vuit-cents mil euros li quedarà poc més d’un milió. Però no serà tot. D’aquest milió, cada cop que consumeixi, haurà de pagar un 21% d’IVA (o el reduït segons de què es tracti). Això vol dir que del total, un 60% serà per a l’erari públic i un 40% per a ell. Porta 6 anys preparant-se per al programa, a raó d’unes 5 hores diàries d’estudi. Aproximadament rebrà 790.000 euros, que, dividits entre les més de deu mil hores d’estudi, surten a 72 euros l’hora. Una classe particular de violí es pot cobrar a 50 o 60 euros l’hora, així que, havent dedicat a impartir classes el mateix temps emprat en memoritzar un diccionari, no estaria gaire lluny pel que fa a ingressos. Les classes particulars es cobren en efectiu. Per això surten els números.
Recordo que quan el tenista Ivan Lendl es va endur la famosa raqueta de diamants el 1985, valorada en un milió de dòlars, un periodista li va preguntar si trobava just que en dues o tres hores de partit es pogués guanyar tants diners. Lendl va respondre que havia fet el càlcul de dividir els ingressos nets de la seva carrera tenística entre el total d’hores d’entrenament i que la xifra, tot i estar bé, va dir, no era gaire més alta que el que cobra un consultor per hora.
On vull anar a parar? Doncs que no ens deixem enlluernar pels premis dels concursants ni d’alguns esportistes (excepte casos molt extrems). Al final, la vida és treball, dedicar hores, moltes hores. Ningú no regala res. I tampoc hi ha triomf, campionat o premi de loteria que duri tota la vida. Passarà el temps, passarà la vida i del Pablo Díaz no ens en recordarem. Segurament es dedicarà al violí , tocarà en alguna orquestra o potser tindrà uns anys bons, gràcies a la seva notorietat. I seguirà guanyant uns cinquanta o setanta euros, jo què sé, per hora, igual que ha guanyat amb Pasapalabra.
L’únic que no passarà mai de llarg és Hisenda.
Fernando Trias de Bes és escriptor i economista
