Passar la vida
T’has passat set dies de confinament, cinc dels quals, en perfecte estat. Mai de la vida havies estat set dies de baixa. Ni quan vas anar de part. Quantes vegades has anat a treballar amb febre? De fet, els anuncis de medicaments per al constipat prometen que “un simple refredat no t’aturarà”. Tu i tothom us dediqueu a l’estakhanovisme desenfrenat, perquè, esclar, no sabeu si demà no tindreu feina.
Durant aquests dies, a casa, no pas de vacances, sense sortir, però trobant-te bé, has fet coses que no fas normalment. T’has preparat el dinar. Vol dir que has cuinat alguna cosa sense pressa; una recepta d’aquestes tan bones de la Trinitat Gilbert, de l’ARA. Has parat taula i t’has assegut a fer l’àpat. La tele estava engegada i et miraves, distretament, el canal de notícies 3/24. Després, un tallat.
Has dedicat un matí sencer a netejar els armaris de la cuina. T’ha agradat fer-ho, però també t’has cansat, i a la tarda no has fet res de res. Bé, sí. Has llegit. Això t’ha semblat el topall màxim de la transgressió. Llegir “de dia!” Has observat els costums de les mascotes, has regat les plantes i pensat què faries per sopar. Dies després, ha estat el nen petit el que ha donat positiu, i tu t’has hagut de quedar amb ell. També es trobava bé i, per entretenir-vos, heu jugat al parxís, heu fet pastissos i us els heu menjat, heu vist pel·lícules i sèries, heu pintat la seva habitació i heu canviat l’ordre dels mobles, heu fet esport amb un tutorial.
Ara torneu a la vida d’abans. Els dies, de nou, passen en un sospir. A dos quarts de set sona el despertador. Esmorzars, descongelar el peix del sopar, escola, autobús, feina, tàper per dinar, cafè a peu dret, més feina, whatsapps per saber qui va al súper, extraescolars, sopar, recollir, posar-se el pijama, tele o llibre i llit. Et sembla que no fem res més que treballar i patir per pagar cases on no hi podem ser mai, excepte si ens confinen.
