Entre el passat i el futur

BarcelonaLaporta ha hagut de dedicar la setmana sense competició –la segona consecutiva, per obra i gràcia de la FIFA– a esmenar un excés dialèctic que tornava a debilitar la posició de Koeman a la banqueta del Barça. Aparentment ha tingut èxit, ja que l’holandès ha respost fent la farina plana però sense esvair la impressió, atesa la personalitat de president i entrenador, que és un armistici amb data de caducitat, fins a la pròxima topada.

Al marge de voler fer carrera a la banqueta del Camp Nou, Koeman vol tot el poder esportiu, i és evident que Laporta només està disposat a cedir-l'hi sempre que l’holandès no surti de la línia que li marca. Però els problemes del Barça van més enllà d’aquesta lluita desigual de poder. D’entrada, hi ha el de l’expectativa de la temporada, perquè és tan comprensible que un president no vulgui admetre que el seu equip no té prou plantilla per afrontar els objectius que se li suposen, com perillós proclamar que competirà en tots els fronts quan les eines són insuficients, amb el risc potencial que l’optimisme se li torni a girar en contra.

I, obrint el focus, l’assumpte principal que ha de resoldre el Barça és com fa conviure l’herència enverinada del passat amb un present incert i amb l’expectativa d’un futur millor. I entre altres matèries, la solució passa per definir com s’optimitzen els recursos –pocs– de què disposa.

En aquest sentit, m’ha impactat saber que el president es va plantejar fitxar Neymar quan va aterrar al club, no només per l'import econòmic inassumible de l’operació sinó perquè el genial brasiler va camí dels trenta anys. Si l’argument per fer-nos una mica digerible l’adeu de Messi se centra –amb raó– en el fet que, si no era ara, hauria marxat com a màxim d’aquí dos anys, no encaixa tornar al 2013. Tampoc entenc, per descomptat, el fitxatge del Kun Agüero, i encara menys, perquè les dificultats econòmiques no ho justifiquen tot, que Coutinho tingui paper en el present del Barça. El brasiler és ara mateix el jugador més ben pagat de la plantilla, encara té dos anys de contracte i poc mercat, però representa el passat. Fins i tot tinc dubtes que valgui la pena renovar Dembélé només per evitar que marxi de franc l’estiu vinent.

Si, com apunta el president, d’aquí un any ja podrà anar al mercat amb una relativa normalitat, el Barça ha de mirar endavant i no enrere. Els esforços s’han de centrar en retenir Ansu i Pedri, i construir al seu voltant pensant més en el Barça del futur que a fer equilibris amb el present.