Passat, present i futur
Segueixo, aquest mes d'agost, abordant temes quotidians i de la vida. L'economia i l'actualitat tornaran al setembre. Avui volia parlar-los sobre alguna cosa de gran utilitat per viure patint menys.
El dolor és inevitable, però el patiment sí que es pot esmorteir, reduir i fins i tot eliminar. El dolor és físic, però el sofriment és mental. Per què patim? Més que una llista de temes o assumptes que ens fan patir (diners, salut, relacions, amor, situació personal i familiar…), els proposo una òptica temporal. Patim pel passat i pel futur.
Quant al passat: sofrim pels records, pel que va passar, pel que va succeir i volíem que hagués estat diferent, per l'error comès, pel disgust que ens van donar o que vam donar, per la condició física o capacitat intel·lectual que vam tenir i no recuperem…
Quant al futur: patim pel que pugui passar, per si ocorre un accident, per si la feina va malament, per si aquell projecte no aconsegueix el resultat desitjat…
I tot això, on ocorre? Aquest sofriment ocorre en el present, que, de fet, és l'única cosa que tenim, l'única cosa que està passant. El passat ja va succeir i no podem fer res per canviar-lo. Com a màxim, podem reflexionar sobre ell i aprendre per ser millors. Però, té sentit patir per una cosa que no podem modificar? No. No en té. I en el cas del futur, patim per alguna cosa que no ha succeït. Pot ser que succeeixi, però pot ser que no. ¿Té sentit patir per alguna cosa que fins i tot no ha passat? Ja ho afrontarem en cas que arribi! Però continuar passant-ho malament… per si de cas? És com aquella anciana que estava adormida al meu costat a l'avió i jo, que en aquells dies estava curant la meva por a volar, li vaig preguntar quan es va despertar: “No té por a l'avió? I em va respondre: "Si no cau, no".
La resposta va ser genial. Em va venir a dir: “Vostè pateix per una cosa que no està passant i el més segur és que no passi”.
La ment viu recordant el passat i projectant el futur, i és la nostra ment la que ens fa patir. La que ens bloqueja, la que ens impedeix gaudir avui, aquí i ara del temps present. Present significa regal. L'ara és el més gran dels regals que tenim. És el temps que ens brinda la vida. Quin sentit té espatllar-ho lamentant el que va passar o tement el que pugui passar?
La consciència és la que viu en el present. La consciència no pateix. La consciència només és. Aquí és on hi ha la pau.