El passat, la repressió. El present, compromís i recuperació

Doctor en HistòriaLes estratègies d’eliminació de les persones que se significaren amb el govern de la Segona República, molt especialment amb les que formaren part de les institucions municipals i provincials del Front Popular (febrer-juliol de 1936), foren una de les primeres directrius repressives que imposaren les autoritats colpistes de 1936. La seva intenció era ben clara: obtenir el poder absolut a tot l’estat espanyol.

En els primers mesos de la Guerra Civil, les víctimes eren seleccionades, segrestades i, al cap d’unes hores, assassinades sense cap tipus de judici. Eren execucions extrajudicials també anomenades irregulars. A finals d’estiu del 36, gradualment, s’imposa una nova modalitat repressiva: les tretes de presó. En aquest cas, les víctimes eren persones que feia setmanes o mesos havien ingressat a les presons de Palma (Can Mir, castell de Bellver, presó Provincial i presó de dones de Can Sales). De nit eren avisades que les posarien en llibertat, però la realitat era ben diferent. Tot d’una, les fermaven les mans amb fil ferró. A fora, els esperava un camió o cotxe farcit de falangistes que els transportava a l’edifici de la comissaria de Policia de Palma, situada a la Plaça de Santa Magdalena (actualment davant el Forn de la Soca). Després de passar per les “terribles mans” del comissari Barrado, els presumiblement alliberats sembla que es dirigien en algunes ocasions a l’església de la Sang i allà els obligaven a besar els peus de la imatge del Sant Crist. En haver-ho fet, iniciaven el camí de la mort cap a l’oratori de la Creu de Porreres vora el cementeri de la localitat. En aquest indret o arran de la fossa excavada pel fosser del poble, eren assassinades. El mes de novembre de 2016 i després de molts anys d’espera, de demandes i de lluita de les entitats memorialistes i de famílies de víctimes, com també de la feina investigadora i compromesa d’historiadors, començaren els treballs d’exhumació de la fossa comuna del cementeri municipal de Porreres.

La primera fase de l’exhumació aportà uns resultats molt positius i s’aconseguiren recuperar 55 cossos de víctimes, dels quals –segons les dades recentment aportades per la Societat de Ciències Aranzadi del professor Francisco Etxebarria i la Comissió Tècnica de desapareguts i fosses del Govern balear dirigida per Manel Santana Morro– s’identificaren 14 persones. Així, les dades proporcionades per aquesta direcció general, que identifiquen els cossos de més d’una dotzena de persones ens permeten esbrinar dades molt rellevants sobre la duríssima repressió que es va dur a terme a Mallorca, com assenyalava l’informe de localització de la fossa de Porreres i el llibre Porreres. Desfilades de dia afusellaments de nit, que situaven Porreres en el centre dels assassinats massius a Mallorca a partir de gener de 1937. A banda de tot això, les informacions aportades juntament amb la seva interpretació ajudaran a la identificació de les víctimes fins aleshores desconegudes. En aquest sentit serà cabdal la feina conjunta entre historiadors, arqueòlegs, antropòlegs físics, metges forenses, genetistes, entre d’altres. Ens omple d’orgull i satisfacció poder contribuir, juntament amb l’investigador Manuel Suárez Salvà, en els treballs de recerca històrica –no sempre reconeguts– que han possibilitat la recuperació dels cossos de les víctimes que ben aviat retornaran a casa seva.