Les patates amb sabor de pernil
Hem llegit que la Unió Europea no ha renovat l’autorització d’alguns saboritzants que s’utilitzen per al gust de fumat, cosa que afecta, directament, les patates rosses amb sabor de pernil. Pel que sembla, aquests aromes contenen substàncies genotòxiques amb capacitat de fer malbé el material genètic de les cèl·lules, cosa que vindria a significar, em penso, que són cancerígens.
Soc groupie dels snacks salats i en especial de les patates ondulades, però les de sabors no es troben entre les meves preferides. Trobo encertadíssim el gust de pollastre a l’ast, però em cansa. I em passa el mateix amb el de pernil. De la mateixa manera, les tires de blat (els fritos) em semblen millor normals, no pas barbacoa. Esclar que conec molts altres groupies d’aquesta mena d’aperitius (en diem aperitius, però ens agraden tant que ens treuen del tot la gana) que justament ara ja estan patint per si es quedaran sense les seves estimades Ruffles Jamón.
A tots ells els vull dir que no pateixin. Acaba de sortir la notícia i avui ja he vist en tot de botigues de vint-i-quatre hores, així com als centres comercials, prestatges i més prestatges plens de les famoses patates, ara d’oferta. Et pots comprar un palet de les patates en extinció a meitat de preu. Són temptadores. Mai havia vist un passadís sencer ocupat temàticament per les bosses proscrites. He tingut ganes d’omplir-ne el carro per, un dia, poder-les revendre, ja caducades (que no vindria d’aquí) però m’he contingut. M’ha fet falta, suposo, algun eslògan com ara: “En aquest súper et fem malbé el material genètic a meitat de preu! Compra-ho ara, recorda-te’n eternament!”.
