Patinot

El RACC ha fet un estudi sobre els “Vehicles de Mobilitat Personal” a Barcelona, que, per si volen vostès fer el tomàquet, en diran VMP. Entre els VMP hi ha, no cal dir-ho, aquell mitjà de transport consistent “en una plataforma allargada muntada sobre rodes, la del davant governada per un eix vertical unit a un manillar”. Em refereixo al patinet, que potser hem de començar a anomenar “patinot”. I he fet servir una part de la definició del DIEC, però no tota, perquè el DIEC, diria que amb bon criteri, encara defineix el giny com a “joguina” i només en preveu de tracció animal (“es fa córrer pujant-hi amb un peu i recolzant l’altre a terra per a prendre embranzida”) però no motora.

En aquest estudi, els conductors (els vius i amb les capacitats intactes) parlen de si mateixos. I es veu que sis de cada deu “reconeixen anar a vegades per la vorera, contra direcció, més ràpid del que està permès i saltant-se semàfors”. El 41% diuen que “porten auriculars”. El 35% admeten que “fan servir el mòbil”. El 75% expliquen que “no porten llum a la nit”. El 66% confessen que “no duen casc”. I el 3% que “porten a vegades un passatger”.

Sí, tot això és cert. Però hi falta un detall important, a l’estudi: els superdotats, els herois quotidians que aconsegueixen unir en un sol patinot totes les infraccions esmentades. Ah, sí, aplaudim els que sempre van per la vorera però sempre contra direcció, que només baixen a la calçada quan veuen un semàfor, per saltar-se’l, amb els auriculars a les orelles (unes orelles lliures, al vent, perquè van sense casc) i el mòbil a la mà, sense llum (i ja procuren sempre sortir de nit i per carrerons foscos) amb un passatger (dos o tres, si es pot) naturalment també sense casc.