Patriots, els paràsits d'Europa
Més enllà de la xenofòbia, l'antifeminisme, la bel·ligerància contra aquesta invenció que anomenen el woke i el wokisme, i l'odi a les minories de tota condició, allò que unifica les extremes dretes europees és el seu parasitisme de les institucions europees. Patriots, el grup que els fa de paraigua dins l'Eurocambra i que aquest passat cap de setmana s'ha reunit a Madrid amb Vox com a amfitrions, ha deixat clares les seves prioritats i estratègies. El projecte de Patriots (s'agraeix que deixin clar de què parlem quan parlem de patriotisme) és el MEGA, el Make Europe Great Again que publicita Musk com a corol·lari del MAGA, el Make America Great Again que ha fet tornar a la presidència dels EUA un Donald Trump més poderós i més delirant que mai.
Tota la violència del discurs i el pensament ultradretà no evita (més aviat al contrari, segurament alimenta) el seu infantilisme. Encara que hi ha elements cultes i refinats entre les seves files, la majoria dels dirigents comparteixen un imaginari proper a les històries dels justiciers, els superherois i les hazañas bélicas. La seva ferma creença en els hiperlideratges es nodreix bé amb aquest tipus d'històries, en què homes aguerrits lluiten per causes suposadament perdudes, etc. Per això, la monstruosa proposta de Trump de desplaçar o eliminar tota la població de Gaza per convertir el territori en un complex de turisme de luxe, arribada just abans de la trobada madrilenya de Patriots, els ha servit com un fort estimulant. La idea de la neteja ètnica, de fer desaparèixer físicament els objectes dels seus odis, els sembla raonable. No és una caricatura, per molt que pugui semblar-ho. El vídeo del fill de Trump, Donald Trump Jr., caçant amb un fusell de gran calibre espècies protegides en una llacuna vedada, també forma part d'aquest imaginari. Als qui no el compartim ens pot semblar grotesc, però defineix una forma d'entendre la vida.
Vistes les esplèndides demostracions de poder del president americà i del seu segon, Musk, en tan sols les dues primeres setmanes de mandat, el MEGA presenta sense embuts la seva idea de la Unió Europea: un búnquer comercialment i geoestratègicament supeditat als interessos americans, en què els partits d'Orbán, de Salvini, de Le Pen, es reparteixin els diners. L'extrema dreta, no ho oblidem, sempre tracta de diners: d'acumular la riquesa en mans d'unes elits perfectament definides, en detriment de la resta de la població. Se'n solia dir plutocràcia, ara se'n diu més ultraliberalisme o turbocapitalisme. Les fractures socials i els discursos d'odi són, a més d'una font de falsos debats i discursos que proporcionen votants, un entreteniment que manté en tensió (i, per tant, distreta) una bona part de la població.
Les bregues internes no impedeixen a Vox viure un bon moment pel que fa a projecció internacional i expectatives electorals. A la reunió de Patriots, si un dia tenen representació a la Cambra europea (pot passar) s'hi apuntaran, o hi seran cridats, els feixistets nostrats d'Aliança Catalana.
