Una pau justa per a Ucraïna

Han passat prop de nou mesos d'ençà que Rússia va envair Ucraïna. La que havia de ser una victòria ràpida i contundent de l'exèrcit rus s'està allargant molt més del que s'esperava, i a les portes de l'hivern europeu la guerra corre el risc de cronificar-se. A cap de les dues parts els beneficia un conflicte d'anys, amb costos personals i econòmics incalculables i amb unes conseqüències en l'arquitectura internacional imprevisibles. En aquest context, l'interès (o pressió) per promoure converses de pau per part de la comunitat internacional podria incrementar-se els pròxims mesos.

Zelenski, el president ucraïnès, ha exposat aquesta setmana les seves condicions per iniciar converses amb Rússia. Ha repetit les seves reivindicacions del passat, com ara la restauració de la integritat territorial d'Ucraïna, el càstig dels crims de guerra o les reparacions, i ha reiterat que Ucraïna ja ha proposat reprendre les converses de pau amb Rússia en múltiples ocasions. A diferència d'anuncis anteriors, però, aquesta vegada Zelenski no ha inclòs la sortida de Putin del poder com a condició indispensable per iniciar les converses. No és un element menor. Al plantejar les seves condicions, Zelenski ha de tenir en compte el gran suport entre la població ucraïnesa en les seves ofensives militars contra les posicions russes, i cada anunci de contratemps russos s'ha rebut amb un gran entusiasme. Fins i tot abans de la darrera onada d'avenços militars ucraïnesos, Zelenski ja estava sota una forta i sostinguda pressió política per rebutjar qualsevol concessió que deixés les forces russes amb control de territori ucraïnès.

També aquesta mateixa setmana, als EUA han sorgit notícies sobre desacords al més alt nivell del govern americà sobre si cal pressionar Ucraïna perquè busqui un final diplomàtic a la guerra amb Rússia. Segons la premsa americana, el general Mark A. Milley, president de l'estat major conjunt, hauria argumentat en reunions internes que Ucraïna ja hauria aconseguit gairebé tot el que podia esperar al camp de batalla abans que arribi l'hivern i que, per tant, hauria d'intentar consolidar els seus guanys a la taula de negociació. Altres fonts de la Casa Blanca estarien en contra d'aquesta posició. Biden, que en roda de premsa no va tancar la porta a cap de les opcions, va provocar que s'alimentessin els rumors. Podria semblar que l'administració americana està intentant temptejar la possibilitat de fer una intervenció diplomàtica, però guardant-se que sembli que estan dient a Ucraïna què ha de fer. El resultat de les eleccions de mig mandat als EUA també ha influït en aquest debat, amb republicans i demòcrates enfrontats també sobre quin ha de ser el paper del país al conflicte a Ucraïna.

D'altra banda, tot i que la posició oficial de tots els governs europeus és que l'inici de les negociacions només pot dependre de la voluntat ucraïnesa, és cert que a mesura que avança la guerra la postura d'unitat irrompible dels socis europeus podria patir esquerdes. La crisi energètica a Europa, amb un increment històric dels preus, està tensant els governs europeus i en països com Hongria i Itàlia podria créixer la pressió per canviar la relació dels socis europeus amb Ucraïna. La UE està obligada a actuar col·legiadament si vol jugar algun paper en la resolució del conflicte. La ruptura del suport unànime a Kíiv podria donar força a Rússia tant dins com fora del camp de batalla i suposaria un desastre per al paper internacional que la UE vol jugar al món.

Entenent que la fi del conflicte haurà de passar per una solució diplomàtica, no pot correspondre a la comunitat internacional decidir en nom d'Ucraïna quan i com asseure's a la taula de negociació. Els aliats de Kíiv no han de demanar l'inici de la negociació si Ucraïna no està preparada. Ucraïna ha de ser qui decideixi quan i en quines condicions vol iniciar les converses amb Rússia, i la resta de països només poden acompanyar aquest procés de la millor forma possible. Els elements sobre la taula seran múltiples, i les fronteres territorials seran un dels importants. Però una pau duradora a Ucraïna només pot ser el resultat d'un procés just per als ucraïnesos. No ens podem jugar pactar unes condicions de pau que el poble ucraïnès no senti com a justes. Acceptant també que en qualsevol negociació totes les parts han de cedir, Rússia i Ucraïna no poden ser tractats com iguals quan un és l'invasor i l'altre l'envaït. No podem albirar una pau que esdevingués una simple confirmació de la llei del més fort, o una consagració d'un estat de les coses sobre el terreny que fos injust per a la part envaïda.