La pau de veure Bond, James Bond

Quan un dels meus caps em tenia explotat i passant més hores a la redacció que a ca meva, em deia amb sorna: “Hauries d’agrair-m’ho. Tot el temps que ets aquí, estalvies. No gastes els teus doblerets”. I no li faltava raó. Tampoc a mi, quan li deia que m’explotava i que tampoc no tenia molt per gastar. La maleïda vocació. La bicoca per a l’empresari, la creu per al periodista. I ara, que he tornat al periodisme clàssic, el més bonic, el més satisfactori, el més sacrificat i el més alienador i esclau (per què no dir-ho), m’he recordat d’aquest cap i amic, perquè m’he adonat que estalvii en plataformes. Com que no em dona la vida per veure res, me n’he donat de baixa i, el poc temps lliure del qual dispòs, busseig entre les meravelles de RTVEPlay, que té un catàleg inabastable i que ningú no valora en la seva mesura. Per començar, és de franc. Per continuar, té disponible l’arxiu de TVE. I ara picoteig una entrevista de Rosa Maria Sardà a Victoria Abril en Ahí te quiero ver i ara em pos un capítol de Los jinetes del Alba, la sèrie que Aranda va rodar amb el trio de l’irrepetible Amantes.

Me’n vaig a la pestanya de cinema internacional i, sense saber molt bé com, acab posant-me una pel·li de James Bond i em deman com és possible que mai n’hagi vist una abans, de l’agent secret més famós del món. I em passa que per a mi Bond, James Bond, no és Sean Connery ni Pierce Brosnan. Jo ni vull ni puc imaginar-me un altre Bond que no sigui Daniel Craig, aquest tio amb nivells de molar estratosfèrics que em relaxa de l’estrès diari quan el veig recol·locar-se els bessons de l’americana després d’haver deixat fora de combat mig centenar de malfactors.

N’acab una i me’n pos una altra, sense tenir en compte l’ordre en què van ser rodades, perquè en aquest moment només vull veure més coses explotant; així no ho farà el meu cap després d’una setmana en la qual no he tingut temps de gastar doblerets.

I m’adon que limitant les meves plataformes a la gratuïta (crec que mantinc Prime, però no la mir) he guanyat en pau mental. Ja no sent l’estrès de decidir què vull veure. Pot ser que, fins i tot, pugui reprendre el llibre que m’espera a la taula. Maleït periodisme i beneït Bond. James Bond. El de Craig, per descomptat.