Pegasus: desigualtat patriòtica
El principi d’igualtat davant la llei i la prohibició de discriminació són unes antigues aspiracions de l’ésser humà, recollides de forma entusiasta pel constitucionalisme del segle XVIII per acabar amb l’Antic Règim. Al constitucionalisme espanyol li va costar més tenir clar que tots som i hem de ser iguals, i no va ser fins a la Constitució republicana de 1931 que, en el seu article 2, va proclamar la igualtat davant la llei de tots els espanyols, i en el 25 recollia la prohibició de discriminació, entre altres coses per raons d’ideologia política. L’article 14 de la Constitució espanyola de 1978, seguint la línia de la Constitució francesa de 1958 (art. 2.1), de la italiana de 1947 (art. 3), i de l’alemanya de 1949 (art. 3), diu que “Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaldre cap discriminació per raó de...”.
Dilluns, festivitat del Dia de la Comunitat de Madrid, el govern espanyol feia una roda de premsa en la qual el ministre Bolaños i la ministra Rodríguez ens feien saber que des del maig de 2021 el mòbil del president Sánchez estava infectat i havia rebut dos atacs, i que el de la ministra Robles ho estava des de juny de 2021, havent rebut un atac. Tanmateix, afirmava el ministre Bolaños que aquest cas d’espionatge es posava immediatament en mans de la justícia, i que l’acció aclaridora i investigadora que engegava el govern espanyol no només ho era per al president Sánchez, per a la ministra Robles i per a la resta de l’executiu espanyol, sinó que es posava en mans de totes les institucions de l’Estat, centrals, autonòmiques i locals fins i tot, que poguessin estar afectades per casos d’espionatge.
La rapidesa amb què ha actuat el govern espanyol en el cas del president de l’Estat i de la ministra que va assumir tàcitament l'existència de l’espionatge a l’independentisme català (“què s’ha de fer quan et declaren la independència o et tallen les vies i els carrers...?”) xoca frontalment amb el fet que quinze dies després d’haver esclatat el Catalangate, el govern espanyol no hagi posat també en mans de la justícia aquest cas als efectes de trobar la mateixa veritat que es pretén respecte de l’executiu de l’Estat. I encara sobta molt més que en ocasió de l’espionatge al president Sánchez i a la ministra Robles, s’hagi donat credibilitat al Centre de Criptologia, adscrit al Centre Nacional d’Intel·ligència (i que, per tant, en depèn directament i jeràrquica) i no així a l'informe elaborat pel laboratori canadenc Citizen Lab (en col·laboració amb The New Yorker), al qual no fa gaire temps, al Parlament Europeu, tant els eurodiputats del Partit Popular com els del PSOE havien donat total credibilitat en els casos d’espionatge detectats a Hongria i a Polònia. Mentre que en el cas del Centre de Criptologia es dona un claríssim conflicte d’interès perquè depèn directament del CNI, en el cas del laboratori canadenc Citizen Lab hi ha una credibilitat objectiva evident perquè ha servit en altres supòsits d’espionatge (Hongria i Polònia) i és un organisme sense cap mena de dependència ni de l’estat espanyol, ni de l’independentisme català, ni de cap de les parts inicialment perjudicades per la intromissió d’una part de l’Estat en la seva privadesa, tal com va admetre la ministra Robles de forma tàcita, però ben clara, dimecres passat.
Tornant a la desitjada igualtat (que quan es tracta de Catalunya escasseja molt), el govern espanyol hauria d’haver estat igual d’àgil i veloç a l'hora de posar en mans de la justícia el cas català, amb seixanta-cinc espiats (de moment), i amb quatre presidents de la Generalitat dins del paquet a vigilar; això sí que hauria sigut igualtat. Com també hauria estat igualtat donar la mateixa credibilitat al Citizen Lab en el cas de l’independentisme català que en els casos esmentats d’Hongria i Polònia. Però no, això no ha estat així, i una vegada més ens hem trobat amb una doble vara de mesurar que sempre perjudica Catalunya. I la veritat és que es fa del tot insuportable; ni el Codi Penal ni els principis penals s’interpretaren igual al judici del Procés que al cas Blanquerna, ni les normes aplicables a la presó provisional s’aplicaren igual als polítics catalans presos per l’1 d’Octubre (malgrat les indicacions del grup de treball de detencions arbitràries de l’ONU) que als investigats pel cas Blanquerna, ni les normes penitenciàries referents a les concessions del tercer grau tampoc no s’han aplicat d’igual forma als polítics catalans condemnats pel judici del Procés que als patriotes espanyols condemnats pel cas Blanquerna.
La roda de premsa d’ahir deu ser un encert estratègic per salvar la legislatura, però és una autèntica i humiliant presa de pèl al poble de Catalunya; què més seran capaços de fer-nos?
