Quan els peixos mosseguen

Parlar de la calor ja resulta pesat i avorrit, és una realitat que ens estem fonent, certament fa calor i encara més en ciutats i pobles que han optat per guillotinar arbres i posar com a senyal d'identitat “espai zero ombres” asfalt i formigó. Les parades dels transports públics són una aventura tant durant l'hivern com durant l'estiu: o et mulles per complet a l'hivern o et fons i agafes un cop de calor durant l'estiu. El més curiós és que en plena onada de calor alguns vagons del tren, en comptes de deixar anar aire fresc per a reanimar les persones defallides a causa de la calor, et reben amb càlid i generós doll d'aire calent i mescla d'olors vàries i diverses. Així que, entre els patinets elèctrics, el mal humor dels seus amos, que els deixen per on els sembla, i els seients que van sempre plens –algunes vegades ocupats per persones i altres vegades per bosses–, el benestar de les persones majors, les persones que tal vegada sofreixen algun problema de salut, i les persones que són simplement usuàries del transport públic, per opció o per necessitat, no figuren en les agendes de ningú…

Els termòmetres polvoritzen cada dies els seus propis rècords, no cessen de recordar-nos que hi ha molta calor per onsevulla, que ha baixat l'atur, que hi ha molts turistes, que s'arribarà a pactes o tal vegada no; empipaments i infantilismes polítics de persones que tenen aire condicionat al cotxe, a la casa, al despatx, a la residència d'estiu; calefacció a la residència d'hivern... però en l'agenda política i les propagandes dels mitjans de comunicació a favor d'uns i d'uns altres ningú esmenta com és un estiu en una casa en males condicions on viuen persones majors les pensions de les quals no els arriben per a pagar-se una vellesa digna. La pobresa energètica ja no està de moda, les persones que comparteixen pisos, despeses i les conseqüències de la calor tampoc formen part de les agendes polítiques ni de les notícies: “Que es morin els lletjos!", el món és dels valents i si ets pobre és perquè t'ho has buscat tu!

Per a tots els mals els més llestos inventen tiretes i l'estratègia de moda per als que sofreixen la conseqüència dels desajustaments polítics es diu “Resiliència”! Així que afronta les teves adversitats, pobre mortal, així t'ho dicten els manuals dels déus de l’Olimp!

En els inicis de juliol, l'Aemet va alertar d'un estiu inusual, així que l'aigua del Mediterrani va començar a bullir; els peixos, a mossegar; les meduses, a engegantir-se; a diluviar amb “molt mala llet”; la terra, a fondre's i els rius, a sortir de la seva gàbia; “els ocells visiten el psiquiatre i les estrelles s'obliden de sortir”, com va dir J. Sabina, encara que jo no parlo de Madrid. S'anuncia una canícula que ja serà habitual: com més calor, més piscines; com més calor, més notícies sobre la calor i els comentaris dels comentaris sobre la calor. Mentrestant, es continuen usant aires condicionats perquè llevar-se la corbata ja no ha pogut frenar el canvi climàtic, els pobres continuen regalimant suor i recorrent als ventalls made in China, la fruita es ven podrida i la carn ja no aguanta ni un dia a la nevera. I a mi em continuen al·lucinant els peixos que mosseguen i els ocells que ja em miren tort quan estic esperant l'arribada del tren en ple sol atrapada entre l'asfalt i el cel.

To be continued o tal vegada no...