Pensar i fer des de la ruralitat

El dimecres 2 d’agost, en el marc de la 8a edició del Festival d’Arts Escèniques Eima 2023, a Maria de la Salut, va tenir lloc la trobada ‘Pensar i fer des de la ruralitat’. Des de fa 8 anys, Maria Antònia Oliver impulsa, dirigeix i fa un festival que, com diu ella mateixa, no és un festival qualsevol. Eima unifica cultura i ruralitat i fa una proposta innovadora i arriscada que esdevé un espai de transformació col·lectiva. Eima genera la possibilitat que gent vinculada a la creació artística i públic intrigat i seduït per la proposta es trobin per “rompre allò probable i generar un espai comú de debat crític, artístic, d’experimentació i de celebració”, com diu la mateixa introducció al festival. Així, amb aquesta intenció, es va preparar una trobada amb una mirada clara sobre el paper de la ruralitat i el territori en el context vital actual en crisi: una crisi ecològica i climàtica, però també una crisi social i de valors. I és que, no debades, el festival s’inscriu i agafa sentit en un context rural. Des dels seus inicis, el festival ha interaccionat i (a)terrat en el context que el configura i li confereix identitat, singularitat i arrelament. La intenció que vàrem treballar amb M. Antònia Oliver era “generar una trobada per aprofundir, des de la reflexió compartida, en com les arts escèniques i la cultura esdevenen eina d’anàlisi i també d’intervenció, perquè proposen relacions, a voltes inesperades, i conjuguen nous marcs de pensament i altres llenguatges, des dels quals expressar inquietuds i horitzons comuns en un entorn específic inscrit en una illa en la qual la ruralitat reclama la seva centralitat i el seu paper clau en la reparació dels equilibris malmesos per una civilització en crisi”. Així ho definírem en la introducció i inscripció a les jornades. I això és el que va esdevenir: un espai obert de pensament per sacsejar la nostra consciència crítica i repensar la pràctica artística i la producció cultural com a processos de transformació social i cultural.

A les jornades hi foren convidades Laurita Siles, artista i investigadora que viu i treballa a Karrantza (Biscaia) amb la seva parella, amb qui ha generat el projecte Mutur Beltz, que conjuga recuperació de vells oficis, la creació artística, el disseny i la gestió cultural; Aina Calafat, llicenciada en Biologia i màster en Producció Agrària Ecològica, actualment responsable d’incidència política i projectes internacionals de SEAE (Sociedad Española de Agricultura Ecológica); Maria Antònia Crespí, investigadora i periodista, que ha treballat la memòria rural a través de projectes d’investigació, un dels quals vinculat a l’arxiu gràfic de Casa Planas; Lluïsa Febrer, artista multidisciplinària, il·lustradora, fotògrafa i muralista que connecta amb les utopies del món rural; i Isabel Ferreira, gestora cultural que treballa projectes artístics que vinculen art, cultura i territori. Elles incitaren un recorregut per les seves històries de vida, que les han duit a vincular les seves respectives trajectòries entorn de la ruralitat i el territori que habiten. Un recorregut que va nodrir-se, a més, de les experiències de totes i cadascuna de les persones que vengueren a la trobada i que, des de les seves diferents realitats, vàrem compartir les vivències, angoixes, pèrdues, pràctiques, esperances, transformacions i transmutacions que han experimentat i observat del món rural, en un moment en què, per una banda, sembla que sigui un món que s’acaba, que se’ns escola entre els dits i del qual ens esforçam a mantenir la memòria viva, mentre que, al mateix moment, se’ns revela com a punt de partida de tot el que està per fer en aquesta necessària reconfiguració dels valors, les relacions i els vincles que han de possibilitar la vida en un món malalt.

Les realitats rurals versus els conceptes, valors i formes de vida urbans, la hibridació dels contextos rurals, els paisatges, les memòries col·lectives, els ritmes, els cicles, el temps, la producció artística i vital que representa el món rural, els imaginaris reals i construïts i els simbolismes, molt sovint idealitzats, d’un món rural que és dur en essència. La identitat, la connexió amb el territori i les memòries que l’habiten, l’articulació social, els llenguatges artístics, les maneres d’intervenir en un context al qual ens aferram per reconstruir-nos, les contradiccions i incoherències, pròpies i col·lectives... tot de reflexions compartides en relació amb com ens situam des dels diferents llenguatges i pràctiques d’intervenció en un context que ens crida a endinsar-nos-hi, a arrelar-hi, a sembrar-nos-hi per provocar el que està per venir partint d’uns principis i valors de connexió, respecte i simbiosi que permetin continuar engendrant vida subvertint les lògiques que arrosseguen, uniformitzen i mercantilitzen la vida.

Explicar en una columna breu l’anar i venir de pensaments, sentiments i emocions que se succeïren al llarg de les gairebé set hores que va durar la trobada i els compartirs posteriors és literalment impossible. Però aquesta trobada és continuïtat dins la proposta transformadora que impulsa Eima de la mà de Maria Antònia Oliver i és, sens dubte, la llavor d’interaccions futures que generaran hibridacions necessàries i interessants entre la producció i les pràctiques artístiques en contextos que inciten a la provocació que requereixen els grans canvis.